(Navia, Astúries, 24 setembre 1817 – Madrid, 11 febrer 1901)
Poeta post romàntic.
Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana (1847), d’Alacant (1848) i governador de València (1851).
(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)
Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.
És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.
La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 22 novembre 1887 – Sant Jordi, Palma de Mallorca, 20 novembre 1918)
Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca).
És autor d’unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).
(Santa Margalida, Mallorca, 1683 – Palma de Mallorca, 1735)
Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor.
Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú).
Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730).
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Lul·lista i poeta. De l’estament dels mercaders. Defensà, prop de Ferran II de Catalunya, la doctrina lul·liana, posada en entredit per la publicació (1503) del Directorium de Nicolau Eimeric.
Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca el 1520 en honor de Ramon Llull, en pronuncià la sentència en vers.
(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)
Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.
Conreà una poesia sentimental i ingènua.
(Tamarit de Llitera, Llitera, 15 setembre 1828 – Saragossa, 1 desembre 1899)
Poetessa i novel·lista. Publicà llibres de poesia Las violetas (1850), la novel·la Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca.
(Palma de Mallorca, 1280 – Pamplona, Navarra, 1313)
Poeta i frare franciscà. Mestre de teologia a la universitat de París i provincial de l’orde dominicà a la corona catalano-aragonesa a partir del 1312. Aquell mateix any establí una acadèmia de llengua aràbiga a Xàtiva.
Entre els diversos escrits de tema religiós, cal fer esment de la versió en vers de la Bíblia.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 29 juliol 1921 – 11 novembre 2000)
Historiador i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, professor a l’Institut Valencià de Sordmuts.
Ha publicat treballs d’arqueologia: Les terres valencianes durant l’època romana (1963) i d’història La València pre-romànica d’Alexandre de Laborde (1969).
De la seva poesia cal destacar els reculls Ala encesa (1950) i Retrobament (1961).
(Palma de Mallorca, 1748 – 1819)
Religiosa coneguda per Elionor del Sant Rosari.
Produí un cert nombre de poesies d’inspiració religiosa, inèdites.
Dades dels Països Catalans 