Arxiu d'etiquetes: pobles

Alguaire (Segrià)

16 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,11 km2, 304 m alt, 3.006 hab (2016)

0segriaSituat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al vessant d’un petit turó, al nord-oest de Lleida. Dividit en dos sectors, un d’altiplà i l’altre a la plana del Segrià estricte.

L’oferta econòmica del municipi es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i arbres fruiters) i el regadiu, alimentat pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, on s’hi conrea cereals, alfals, arròs i hortalisses. La indústria, tèxtil, agropecuària, hidroelèctrica i alimentària, completa les activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Lleida.

El poble conserva restes de l’antic castell d’Alguaire.

Dins el terme es troben també l’ermita de la Mare de Déu de Merli, als afores, i el despoblat i antic terme de Ratera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Algerri (Noguera)

6 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 54,32 km2, 345 m alt, 423 hab (2016)

mapa nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb el Segrià, i travessat de llevant a ponent per la serra Llarga.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, vinya i pasturatges). La ramaderia és predominantment dedicada a la cria de bestiar oví. Molins d’oli. Fins al començament del segle XX eren explotades les guixeres de la serra Llarga. Subàrea comercial de Balaguer.

El poble es troba al peu d’un tossal coronat per les ruïnes del castell d’Algerri, sarraí; l’església parroquial de Santa Maria va ser reedificada al final del segle XVIII sobre l’antiga església gòtica.

A la plana del Sot s’ha trobat restes d’una necròpolis romana, i, prop del terme, indicis de ceràmica ibèrica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alforja (Baix Camp)

22 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 38,24 km2, 374 m alt, 1.844 hab (2016)

mapa baixcampSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. Relleu accidentat per la serra de la Mussara, a la riba de la riera d’Alfonja, amb boscos de pins i brolles.

A l’economia hi destaca el conreu de l’avellana, com també l’avicultura i la ramaderia porcina. La indústria es relaciona amb els productes agropecuaris.

El poble conserva algunes restes del castell medieval i de l’antiga fortificació romana. L’església parroquial de Sant Miquel, del començament del segle XVII, té un campanar neoclàssic. Vora el poble hi ha l’ermita de Sant Antoni, i, dalt la serra, el santuari de Puigcerver.

El terme inclou, a més, els despoblats de Cortiella i de Domenys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alfés (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 31,94 km2, 236 m alt, 326 hab (2016)

0segriaS’estén a l’esquerra del riu de Set per una plana accidentada per tossals, al límit comarcal amb les Garrigues.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada als cereals i a les oliveres, i la ramaderia ovina transhumant.

La part més antiga del poble, anomenada la Vileta, conserva un dels portals que la tancaven i un finestrat renaixentista a la casa de les Doctores. L’església parroquial de Sant Pere és romànica amb un absis semicircular.

El terme municipal comprèn, a més, els antics termes de Vinfaro, la Manxa i Torrepicona. S’han trobat restes de sílex i ceràmica prehistòrica al nord de Vinfaro i a les terrasses a l’esquerra del riu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alfarràs (Segrià)

6 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 11,40 km2, 281 m alt, 2.923 hab (2016)

0segriaSituat a la plana del Segrià, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord de Lleida, al límit amb la Llitera.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu (blat, alfals, fruiters i panís), alimentada pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana. El secà (cereals i oliveres), la ramaderia ovina, la cria d’animals de granja i la indústria tèxtil en són el complement. Hi ha guixeres que s’utilitzen industrialment. Àrea comercial de Lleida.

El poble és emplaçat prop de la Noguera Ribagorçana, a l’encreuament de les carreteres de Lleida a Viella i de Tàrrega a Tamarit de Llitera; l’església parroquial de Sant Pere és d’estil romànic, reformada al segle XVIII amb una façana barroca.

Dins el terme es troben el poble i l’antic terme d’Andaní, al nord de la població.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alfara de Carles (Baix Ebre)

13 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 63,87 km2, 334 m alt, 371 hab (2016)

0baix_ebre(ant: Alfara dels Ports)  Situat a l’oest de la comarca, al nord de Tortosa i al límit amb la Terra Alta. De relleu força accidentat pel massís dels ports de Beseit, que envolta el terme per ponent i migjorn. Boscos de pins, explotats ja d’antic, i brolles de romaní.

L’agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia ovina i cabruna i la manufactura de cabassos de margalló són les principals activitats econòmiques del municipi. També hi ha pedreres i guixeres. Destinació turística pels amants de la natura. Àrea comercial de Tortosa.

El poble conserva el tipisme de vila de muntanya; l’església parroquial de Sant Agustí va ser acabada a finals del segle XVIII.

El terme municipal comprèn també l’antic terme del Toscar i el caseriu de Mascar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alella (Maresme)

38 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 9,58 km2, 90 m alt, 9.632 hab (2016)

0maresmeSituat a les faldes granítiques de la serralada Litoral i solcat per les rieres de la coma Clara i coma Fosca, que s’uneixen i formen la riera d’Alella.

El conreu de la vinya, juntament amb l’elaboració vinícola (vi d’Alella), la indústria de perfums i, sobretot, les activitats turístiques i comercials són la base econòmica del municipi. La proximitat i les bones comunicacions amb Barcelona han convertit el municipi en una zona residencial. Hi ha també una cooperativa vinícola.

Al poble destaca l‘església parroquial de Sant Feliu que té elements romànics al peu del campanar, es troben també cases d’interès històric com la Casa Alella i la de les Quatre Torres, a més de nombroses masies dels segles XIV al XVI i edificis d’estils modernista i noucentista.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aleixar, l’ (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 26,10 km2, 262 m alt, 887 hab (2016)

mapa baixcampSituat al centre de la comarca i de relleu accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara. Bona part del terme forma una vall, on abunden els boscos, sobretot pinedes, alzinars i rouredes.

L’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellana, a més de l’olivera i la vinya, i l’avicultura, en expansió els últims anys, són les principals activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Reus.

Al poble s’hi conserven restes de la muralla. Hi ha també una plaça porxada i, a l’església barroca de Sant Martí, diversos retaules i un orgue barrocs.

Dins el terme, a més del despoblat de Mascabrers, es troben una trentena de masos, entre ells el mas de Borbó, on s’aixeca una coneguda alzina de dimensions excepcionals, i a 3 km hi ha el Pi de les Planes, un dels més gruixuts de Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aldover (Baix Ebre)

2 Respostes

Municipi del Baix Ebre: 20,20 km2, 14 m alt, 863 hab (2016)

0baix_ebreSituat al centre de la comarca, entre els darrers contraforts de la serra del bosc de l’Espina i la riba dreta de l’Ebre, que limita el terme per l’est. Les terres de conreu ocupen gairebé tota la superfície del terme.

L’agricultura de secà (oliveres i garrofers) i de regadiu (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que aprofita les aigües del canal de la dreta de l’Ebre, a més d’una important ramaderia (bovina, ovina) i l’avicultura, que són d’abast comarcal, són les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; es troba al límit entre el secà i el regadiu. Va ser durant molt temps una petita alqueria que va créixer considerablement durant els segles XVIII i XIX a causa de les millores fetes en els regatges.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aldea, l’ (Baix Ebre)

15 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 35,21 km2, 9 m alt, 4.250 hab (2016)

0baix_ebreFormà part del terme de Tortosa fins al 21 d’abril de 1983. Situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament del delta. És un antic santuari de Santa Maria de l’Aldea, convertit en parròquia rural. Vegetació d’aiguamolls i de canal.

Intensa agricultura de regadiu (hortalisses) a la plana deltaica i, fora del delta, de secà (olivera, garrofer, ametller). També destaca la ramaderia (porcina, bovina i ovina) i la indústria derivada de l’alimentació i de la construcció, que complementa l’economia. Àrea comercial de Tortosa.

L’antic poble de l’Aldea, antiga alqueria islàmica, es troba al sector sud-oriental del terme, en plena zona deltaica; al costat de l’església hi ha l’antiga torre de l’Aldea.

El municipi comprèn, a més, els barris de Paitrossos i de l’Hostal dels Alls.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques