Despoblat i antic terme. Juntament amb Vinfaro i Torrepicona, pertangué als Romeu (segle XIV), als Remolins (segle XVI) i als Riquer (segle XVII), després marquesos de Benavent.
Manxa, la -Segrià-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alfés
Massot i Gómez, Salvador
(Alfés, Segrià, 18 novembre 1845 – València, 17 març 1911)
Bisbe i missioner. Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d’Emuy (1881), bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884).
Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos.
És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.
Alfés (Segrià)
Municipi del Segrià (Catalunya): 31,94 km2, 236 m alt, 326 hab (2016)
S’estén a l’esquerra del riu de Set per una plana accidentada per tossals, al límit comarcal amb les Garrigues.
Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada als cereals i a les oliveres, i la ramaderia ovina transhumant.
La part més antiga del poble, anomenada la Vileta, conserva un dels portals que la tancaven i un finestrat renaixentista a la casa de les Doctores. L’església parroquial de Sant Pere és romànica amb un absis semicircular.
El terme municipal comprèn, a més, els antics termes de Vinfaro, la Manxa i Torrepicona. S’han trobat restes de sílex i ceràmica prehistòrica al nord de Vinfaro i a les terrasses a l’esquerra del riu.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 