Arxiu d'etiquetes: pobles

Torrent (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,96 km2, 44 m alt, 161 hab (2017)

0baix_emporda(o Torrent d’Empordà)  Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d’alzines sureres al sector muntanyós.

L’agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Palafrugell.

El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l’antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles.

El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)

8 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 13,56 km2, 126 m alt, 5.950 hab (2017)

0baix_llobregat(o Sant Martí de Torrelles)  Situat a la dreta del Llobregat i a les ribes del seu afluent, la riera de Torrelles, als vessants de la Serralada Litoral i accidentat pel massís de Garraf. El terme és força muntanyós, i molt boscat, amb predomini de pins.

L’economia es basa en l’agricultura (de secà) i la ramaderia. S’hi conreen cereals, vinya i arbres fruiters (en especial cirerers). Estiueig. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble es troba a la petita vall a l’esquerra de la riera de Torrelles; església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha el poble de Torrelletes, la caseria de les Cases del Frare i diverses urbanitzacions i masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelles de Foix (Alt Penedès)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 36,72 km2, 367 m alt, 2.243 hab (2017)

0alt_penedesSituat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu de Foix, a l’oest de la comarca, al límit amb el Baix Penedès.

L’agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de cereals, vinya i olivera; el regadiu es localitza vora la riera de Pontons. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Indústria tèxtil, del metall i vinícoles (producció de vi i cava). Pren importància la funció com a centre d’estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a l’esquerra de la riera de Pontons; l’església parroquial de Sant Genís fou creada a mitjan segle XVIII; santuari marià de Foix, antiga parròquia.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Berna, les Llombardes, les Parellades de Foix, les antigues quadres de la Mussara, Dagues i Dosrius.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelavit (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 23,65 km2, 202 m alt, 1.400 hab (2017)

0alt_penedes(ant: Terrassola i Lavit)  Situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona, o riu de Bitlles, accidentat pels contraforts orientals de la serra de Mediona, al nord de la comarca, al límit amb l’Anoia. El territori és cobert en part de boscs de pins i pasturatges.

L’agricultura és predominantment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, seguit pels cereals, l’olivera, els arbres fruiters, els llegums i les patates; el regadiu és limita a unes 30 ha (patates, arbres fruiters i hortalisses). La indústria tradicional és la paperera, però en l’actualitat hi sobresurt la indústria vinícola.

El municipi es formà el 1920, per la unió dels termes de Terrassola del Penedès i de Lavit (cap municipal), ambdós pobles amb esglésies romàniques.

El municipi comprèn també els nuclis de població de Sant Martí Sadevesa, la Pineda, el Torrent, el Carrer del Rossell i el Carrer del Bosc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelameu (Noguera)

2 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 10,93 km2, 201 m alt, 715 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb el Segrià, a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana (límit occidental) i del Segre (límit oriental), poc abans de llur confluència.

L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu (cereals, farratges i fruiters), que utilitzen aigües derivades del riu a través de la sèquia de Torrelameu. Ramaderia ovina i porcina, Aviram. Àrea comercial de Lleida.

Poble d’origen àrab. Església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica. El lloc fou conquerit per Ermengol VI d’Urgell vers el 1147, però fou incorporat al bisbat de Lleida i atorgat als hospitalers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torregrossa (Pla d’Urgell)

18 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 40,52 km2, 232 m alt, 2.192 hab (2017)

0pla_urgellSituat al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, a la zona regada pel canal d’Urgell, en un terreny pla.

L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de regadiu (regats amb aigües derivades del canal auxiliar d’Urgell) sobre el de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i moresc), fruiters, patates, ametller i olivera. Predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia de bestiar porcí, oví, boví i aviram. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen islàmic, és troba al voltant d’una petita eminència amb les restes de l’antic castell de Torregrossa, al costat de l’església parroquial de l’Assumpció.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’antic terme de Margalef, els despoblats de Vilaplana, Vimpeli i Paradell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrefeta i Florejacs (Segarra)

22 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 88,91 km2, 475 m alt, 591 hab (2017)

mapa segarra(o Torreflor)  Situat a la vall mitjana del Sió, a banda i banda del riu, que travessa el territori d’est a oest. És el resultat de la unió l’any 1972 al terme de Torrefeta, cap municipal, del municipi de Florejacs. Hi ha un gran sector no conreat (bosc i matollar).

L’economia es basa en l’agricultura, que aprofita aigua derivada del riu i de diverses fonts; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat), olivera, vinya i ametller. Ramaderia bovina i porcina; granges d’aviram. Àrea comercial de Cervera.

El municipi comprèn, a més, els antics pobles i termes de Bellveí, el Llor, el Far, Gra, Riber, Sedó, Castellmeià i Selvanera i el santuari de Santes Masses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrefarrera (Segrià)

5 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 23,49 km2, 214 m alt, 4.653 hab (2017)

0segria(o Torreferrera)  Situat a la plana regada pels canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya, en un terreny pla, a la dreta del torrent d’Oló, al nord de Lleida.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica; alternen els conreus de secà amb els de regadiu, aquests són possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades dels canals. Els conreus més estesos són els de fruiters, cereals, patata, olivera i farratges. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i porcí; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i tèxtil. Àrea comercial de Lleida.

El poble té l’origen en diverses donacions del bisbat de Lleida; església parroquial de la Santa Creu, amb una notable façana neoclàssica.

Comprèn l’enclavament de Malpartit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrebesses (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 27,45 km2, 287 m alt, 290 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla, a la vall mitjana de la riera de Juncosa (o vall Major), al sector lligat tradicionalment amb les Garrigues, al sud de Lleida. Una bona part del terme és improductiva.

Agricultura tota de secà: cereals, olivera i ametller. Complementa l’economia la ramaderia de llana, el bestiar porcí, boví i l’aviram. Hi ha una cooperativa agrícola, dos molins d’oli i indústria de maquinària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a la dreta de la vall Major. El nucli antic (la Vileta), que estigué fortificat, conserva el caràcter tradicional, amb la casa-castell d’Escaladei i l’església parroquial de la Transfiguració, romànica de transició, amb un notable retaule de pedra (segle XIV) d’escola lleidatana; també hi ha una sèrie de casals de pedra del segle XVI.

Fins al 1835 pertangué a la senyoria de la cartoixa d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de l’Espanyol, la (Ribera d’Ebre)

1 Resposta

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 27,90 km2, 164 m alt, 634 hab (2017)

0ribera_ebreSituat als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló, a l’esquerra de l’Ebre, drenat pel seu afluent, el riu de la Torre, que neix al sector oriental del terme, a les ribes del barranc de Vinebre, al límit amb el Priorat. El sector muntanyós és cobert de pasturatges, garriga i boscs.

Predomina l’agricultura de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l’Ebre i de fonts. La majoria de les explotacions agràries són d’extensió mitjana. Ramaderia de llana i avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Petita indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.

El poble, d’origen islàmic, és en una elevació al vessant esquerra de la vall de la Torre; església parroquial de Sant Jaume.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques