Arxiu d'etiquetes: planes

Canalda

(Odèn, Solsonès)

Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).

Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.

L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.

Can Puiggener

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri perifèric, al nord-est de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès.

Sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada el segle XV amb el nom de mas de Canals).

El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient. Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del pla de Can Puiggener, mancat de tota mena de serveis.

Campllong -Berguedà-

(Castellar del Riu, Berguedà)

Masia i antic terme, situat a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d’aigües entre el riu Demetge i l’aigua d’Ora.

Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.

Campdorà

(Girona, Gironès)

Poble (abans del municipi de Celrà), situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter, al nord-est de Girona, on fou agregat el 1974.

A la plana al·luvial de vora el riu (pla de Campdorà, hi ha una part important de poblament.

L’església parroquial (Sant Jaume) és en part romànica (segle XII).

Calm-agra, pla de

(Mentet, Conflent / Setcases, Ripollès)

Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’oest, i els pics de la Llosa (2.503 m alt) i de roca Colom (2.502 m), a l’est.

Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter de la vall de la Tet.

És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera.

Calma, pla de la

(Selva / Vallès Oriental)

Planell que s’estén des de Collformic fins al Tagamanent formant una de les tres parts constitutives del massís del Montseny. És una superfície d’erosió herciniana, fossilitzada per les invasions marines del trias i exhumada en època quaternària per l’erosió.

Els rius s’han encaixat en els vessants buscant el nivell de base del col·lector.

El clima, fred i força humit, provoca la formació d’un sòl profund, amb abundància d’humus. La població és molt escassa.

Calaf, calcàries lignitíferes de

(Calaf, Anoia)

Formació del terreny de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi i Striatella mystia, desenvolupada extensament a Calaf, localitat tipus.

Busa

(Navès, Solsonès)

Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.

L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.

A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).

Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.

Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.

Burgar, plana del

(Baix Ebre / Ribera d’Ebre)

Depressió d’uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Pre-litoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l’oest, i les muntanyes de Tivissa, a l’est, oberta per la riera del Comte, afluent de l’Ebre per l’esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses.

La part meridional pertany al municipi del Perelló i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa.

Boldís Sobirà

(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o Boldís de Munt o de DaltPoble (1.480 m alt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.

La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.