(Terrassa, Vallès Occidental, 1912 – Catalunya, segle XX)
Pintor i escenògraf. Féu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona.
Ha excel·lit com a il·lustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica. En aquesta especialitat ha treballat per a La Comédie Française i ha realitzat diverses decoracions per al cinema.
(Tàrrega, Urgell, 28 desembre 1860 – Barcelona, 4 febrer 1948)
Pintor i escultor. Germà d’Antoni. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid.
Conreà la pintura de gènere i el paisatge. Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898.
(Tàrrega, Urgell, 24 gener 1864 – Barcelona, 16 gener 1948)
Pintor i escultor Germà de Ramon. Féu estudis artístics a Barcelona i els amplià a Roma. En tornar, fou professor d’escultura a les escoles de Belles Arts de Màlaga, Sevilla i, finalment, a la de Barcelona.
Fou premiat en exposicions nacionals i en les de Madrid i París (on li fou atorgada la medalla d’or per l’obra Astúcia i força).
Com a pintor, la seva obra és qualitativament inferior. Està representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 1825 – 23 agost 1880)
Pintor. Professor de perspectiva a l’Escola de Belles Arts.
Conreà la pintura d’interiors (els de la catedral de Barcelona (1866) i els de l’església de Santa Maria del Mar (1868), que presentà a l’exposició de Madrid). Conreà també la pintura a l’aire lliure (Vista panorámica de Barcelona).
Autor de Viaje óptico por España i Tratado elemental de perspectivas.
(València, 1848 – Barcelona, 1899)
Pintor i aquarel·lista. Amplià els seus estudis artístics a Roma.
La seva obra més important és la col·lecció de costums populars i tipus de Catalunya i d’Aragó. El 1878 presentà amb gran èxit, a París, algunes obres, com Parc de Barcelona.
És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Adscrit al cercle estilístic de Lluís Borrassà. Se li atribueix el retaule d’All (Baixa Cerdanya).
Sembla que hom l’identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d’Urgell entre el 1428 i el 1474.
(Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 29 desembre 1826 – Barcelona, 30 abril 1905)
Pintor. Deixeble de Carlos de Haes, que es distingí sobretot en els temes històrics i de paisatges.
Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda.
Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife.
(Barcelona, 1922 – Cadaqués, Alt Empordà, 3 setembre 1996)
“Cram“ Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s’instal·là a París.
Entre les seves exposicions cal destacar la d’Oslo (1954). Formà part del grup Taüll (1955).
La seva pintura, de caire poètic al principi, ha anat evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Pintor. Influït per Jaume Huguet.
Realitzà amb Rafael Vergós el retaule de la capella rodona de la Mare de Deu, a Vic, el de l’altar major de l’església de Teià, i, possiblement, els de Santa Tecla i Sant Sebastià, a la catedral barcelonina.
No es conserven els retaules en què intervingué.
Joan Alemany (Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV) Pintor. Establert a la ciutat comtal, on ja treballava en 1395. És el primer pintor conegut d’aquesta gran família d’artistes barcelonins.
Tomàs Alemany (Barcelona ?, segle XV – Barcelona, 1449) Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Fou el seu fill i successor:
Gabriel (I) Alemany (Barcelona, segle XV) Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona. És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caire més decoratiu que no pas artístic (fou nomenat pintor de la ciutat el 1450), activitat principal que heretà el seu fill:
Gabriel (II) Alemany (Barcelona, segle XV – abans 1547) Pintor. Fou també pintor de la ciutat, càrrec vinculat per molts anys a la família.
