Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Alegret, Pere Bonet

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Pintor. Fill de Pere (II) Alegret el Moliner, junt amb el qual podem atribuir, sense individualització, la pintura de sant Joan Evangelista i sant Eloi, conservada a l’església parroquial de Cervera (1543) i les dels sants Metges (1572) i de la vida pública de Jesús, del museu de Cervera.

El 1563 els fou contractada la pintura de les ventalles de l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona, en competència amb Pere Serafí i Pietro Paulo. No sabem com era aquesta pintura que motivà una comparació molt favorable amb les ventalles que Pere Serafí havia pintat per a la catedral de Barcelona.

La millor producció dels pintors Alegret és la figura plena de caràcter i sumptuosa de sant Eloi, de la taula de Santa Maria de Cervera.

Alegret, Pere (II)

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Pintor, Dit “el Moliner”. Fill adoptiu de Pere (I) Alegret de Canillo. Treballà juntament amb el seu fill Pere Bonet Alegret.

Alegret, Pere (I)

(Cervera, Segarra, segle XVI – 1541)

Pintor, dit “de Canillo” (probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis), només és conegut documentalment.

L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la condició que la figura central de Jesús i les restes de les altres imatges serien pintades a l’oli, condició notable al seu temps.

El 1519, juntament amb Antoni Ortiu, de Saragossa, pintà dos penons amb colors esgrafiats damunt or i motius decoratius renaixentistes (“a la romana”), i el 1531 un retaule de santa Magdalena per a la seu de Manresa.

Tingué un fill adoptiu, Pere (II) Alegret el Moliner.

Alegret -pintors-

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Llinatge d’artistes pintors. Cobreix gairebé tot el segle i forma una escola local amb col·laboració d’altres pintors de la localitat o de fora.

Dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobaments de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajunten la tradició gòtica i les novetats renaixentistes.

El primer membre fou Pere Alegret. Un altre membre fou Cristòfol Alegret  (Cervera, Segarra, segle XVI)  Pintor. Apareix documentat el 1568.

Alegre i Alemany, Gerard

(Capellades, Anoia, 1858 – Barcelona, 1893)

Pintor. Fou una curiosa figura de pintor transhumant, dedicat sempre a treballs i restauracions ocasionals pels llocs on passava.

Fou el pare del forjador Gerard Alegre i Turat.

Alcoy i Làzaro, Eduard

(Barcelona, 5 febrer 1930 – Mataró, Maresme, 18 juny 1987)

Pintor. Cultivador al principi d’un expressionisme primitivista, a partir de l’impacte de l’informalisme conreà un tipus d’abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d’impulsos vitals.

Des del 1956 s’integrà al grup Sílex, del qual formaven part Carles Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull.

Albertí i Corominas, Josep

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 22 agost 1913 – 4 abril 1993)

Pintor. Els seus olis sobre tela són d’un estil molt propi, molt propers a l’expressionisme.

Ha exposat diverses vegades a Barcelona des del 1956. També ho ha fet a la seva vila natal, a Tossa i a Düsseldorf (Alemanya). Li han estat atorgats diversos premis.

Alberich i Escardívol, Montserrat

(Barcelona, 29 setembre 1912 – 10 juliol 1973)

Pintora. Ha aconseguit un renom internacional per les seves minucioses composicions fetes amb màquines d’escriure i cintes mecanogràfiques de diferents colors.

Albéniz i Jordana, Laura

(Barcelona, 16 abril 1890 – 3 març 1944)

Dibuixant i pintora. Filla d’Isaac Albéniz. Exposà a Faianç Català (1911), juntament amb Marià Andreu, Nèstor i Ismael Smith, i a la Galeria Dalmau (1944), de Barcelona.

Dins el modernisme reflecteix les orientacions de Xavier Gosé.

Albajes i Garcia, Fèlix

(Barcelona, 1911 – Cabrera de Mar, Maresme, 15 juliol 1996)

Pintor i escultor. Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui va conviure durant setze anys a Caldes de Montbui.

La seva obra presenta, ultra la lluminositat de Mir, la ferma estructura interna de Manolo Hugué.

Fou un dels fundadors del Cercle Maillol (1945).