Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Berga i Boix, Josep

4 Respostes

(la Pinya, Garrotxa, 25 octubre 1837 – Olot, Garrotxa, 8 octubre 1914)

Pintor i escriptor, popularment conegut com l’Avi Berga. Com a pintor figura, amb Joaquim Vayreda i d’altres, entre els creadors de l’anomenada “escola d’Olot“, caracteritzada pel paisatgisme.

L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina, càrrec que obtingué el 1877 i des d’on exercí un notable mestratge artístic. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l’estètica de l’Escola d’Olot.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern d’Olot i en diverses col·leccions particulars.

La seva activitat literària començà després d’haver conegut Bosch de la Trinxeria, L’estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”.

Berga i Boada, Josep

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 19 març 1872 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 juliol 1923)

Escriptor i pintor. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix.

Col·laborà a “Catalunya artística” i a “L’Esquella de la Torratxa”, i fou director de “L’Olotí”.

Escriví obres de teatre: La borda (1902), La festa de Sant Ferriol, etc, i narracions breus.

Beltran i Massés, Frederic-Armand

Deixa un comentari

(Güira de Melana, Cuba, 8 juliol 1885 – Barcelona, 4 octubre 1949)

Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia.

Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l’aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys 1920.

Bech i Beltran, Lola

1 Resposta

(Barcelona, 11 març 1903 – Tossa de Mar, Selva, 1987)

Pintora. Formada a l’Escola de Llotja i a París.

Excel·lí en el paisatges i els temes florals, ha decorat el palau dels prínceps de Mònaco. Algunes de les seves obres figuren al Museu d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.

Amb el seu marit, Rafael Sarabia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys 1930.

Bastardas i Parera, Rafael

6 Respostes

(Barcelona, 1912 – 8 gener 1997)

Pintor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Joan. Ha conreat les tendències figurativa, abstracta i pop, i al vitrall (Corbera de Llobregat) i al cartell. Forma part del Cercle Maillol.

També s’ha dedicat a la investigació de la història de l’art i s’ha especialitzat en els coneixements de les figures medievals del Crist crucificat: La representació del Sant Crist al taller d’Erill (1977) -premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC, 1976-, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), Els davallaments romànics a Catalunya (1980), etc.

Bassas i Carrera, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 27 febrer 2009)

Pintora. Ha treballat especialment en natures mortes i temes florals.

Bassa, Ferrer

9 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

(o Jaume Ferrer Bassa)  Pintor. Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348. És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana.

Fou l’introductor als Països Catalans de les noves formes del gòtic italià, amb el qual entrà en contacte probablement l’any 1333.

Treballà per als reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós i se li atribueixen el retaule de Sant Bernat (Museu de Vic) i el frontal, destruït, de Bellpuig de les Avellanes. L’any 1324 li fou encarregada la decoració mural de dues capelles de l’església antiga de Sitges.

La seva obra capital, però, que correspon a la maduresa del seu estil, vigorós i un xic rude i amb influències visibles de Lorenzetti, són els murals a l’oli de la capella de Sant Miquel, del claustre de Pedralbes, començats el 1346, amb escenes de la Passió i els Goigs de la Mare de Déu.

El seu fill Arnau Bassa continuà el taller patern, probablement amb Ramon Destorrents.

Bassa, Arnau

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Pintor i miniaturista. Fill de Ferrer Bassa, continuà el taller patern.

Conegut només per documentació i identificat com a autor dels retaules de Sant Marc de la catedral de Manresa i de Sant Jaume del convent barceloní de Jonqueres (al Museu Diocesà de Barcelona). Cal relacionar amb la seva obra el retaule de la col·legiata de Cardona i el políptic de la Morgan Library, de Nova York.

Pel seu delicat italianisme deriva de les aportacions del seu pare, encara que es decanta totalment per les formes de filiació sieneses.

Per la qualitat tècnica i la sensibilitat, és un dels millors pintors del segle XIV.

Basil -pintors-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors i dauradors.

Localitzada a les comarques de Vic i de Ripoll, es desconeixen la major part dels seus membres, ja que firmaven les obres només amb el nom de família: los Basil.

D’entre els que se’n té notícia destaquen:

Francesc Basil  (Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Pintor. En 1686 començà a pintar cinc teles per a la capella de Sant Bernat de la seu vigatana. Les enllestí l’any següent. També féu obres per a d’altres temples, com els de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Feliu de Torelló.

Felip Basil  (Catalunya, segle XVIII)  Pintor. Pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i daurà (1790) el retaule major del santuari de Puig-l’agulla (Osona).

Bas i Blasi, Martí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – París, França, 1966)

Pintor i dibuixant. Prengué part en l’Exposició de Primavera del 1937 i en el saló de Tardor del 1938 a Barcelona, i col·laborà com a dibuixant en revistes com “Cigronet” i “L’Esquella de la Torratxa”.

Durant la guerra civil desenvolupà una profusa activitat com a cartellista. El 1939 s’exilià a París i participà en el Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.

S’especialitzà en il·lustracions per a edicions de bibliòfil (L’éducation sentimentale, Le chaos et la nuit).