(Barcelona, 1879 – París, França, 1939)
Pintor i galerista. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell, germà de Claudi i pare de Rosa-Antonieta Castelucho i Camell.
Establí a Montparnasse la botiga-galeria d’art “Castelucho”, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Masson, Zadkine, George Kars, Liam O’Flaherty, Miró, Manolo, Grau i Sala, Dalí, Zuloaga, Meifrén, Nonell, etc.
(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)
Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.
Amic de Ramon Casas i de Isidre Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.
Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.
Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.
(Valls, Alt Camp, 12 desembre 1898 – París, França, 18 gener 1976)
Pintor. Deixeble d’Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d’Octubre (1948 i 1949).
Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella.
Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 octubre 1918 – 16 gener 1987)
Historiador de l’art i pintor. Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà. Formà part del grup del Cenacle que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939.
Conreador de l’impressionisme i, després, de l’expressionisme.
A part de nombrosos treballs en revistes especialitzades, ha publicat L’art sabadellenc (1961-67), Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España (1974) i Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 (sis volums: 1975-82).
Des de 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell.
(Manresa, Bages, 1883 – Barcelona, 1959)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Ha destacat com a aquarel·lista, conreant sobretot els paisatges urbans, i com a muralista.
Realitzà alguns dibuixos per a l’Arxiu Històric de Barcelona.
(Barcelona, 1912 – 9 octubre 1989)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1943.
Ha mostrat preferència pel paisatge i pels temes florals.
(Barcelona, 1875 – 1958)
Pintor, escultor i fotògraf. Germà d’Agapit. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble del seu oncle Venanci Vallmitjana, conreà l’escultura durant pocs anys.
En pintura tractà una temàtica d’interiors amb figures a contrallum, i en el camp de la fotografia conreà els temes al·legòrics i religiosos (Fotografías de arte, 1903).
S’encarregà (1902) de la direcció artística de la revista comercial “Mercurio”. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, des d’on organitzà notables exposicions, com la del nu (1933-34), i fundà el 1933 l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya, que presidí.
(Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1907)
“Bonaventura Casas de Valls” Pintor. Format a Barcelona amb Francesc Torrescassana (1875-80) i a Madrid (1881-83).
Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrecs a Barcelona i a Tarragona.
Excel·lent retratista (Autoretrat de joventut, a la col·lecció Gudiol de Barcelona), tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905 amb figures plàcides en interiors silenciosos (Museu d’Art Modern de Barcelona), així com la Capella de la Casa de la Convalescència (també en el mateix museu).
Conreà també el cartellisme dins un modernisme matisat.
(Barcelona, 16 agost 1908 – 5 abril 1992)
Pintor. Fou soci i membre de la junta del Cercle Artístic de Barcelona.
Exposà a moltes sales d’art de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)
Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.
El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.
De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.
No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.
Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.
Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.
