Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Evolucionistes, Els

11 Respostes

(Barcelona, 1917 – 1932)

(o Saló dels Evolucionistes)  Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Posteriorment se’ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes.

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia.

Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del noucentisme.

Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any 1932 a l’Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l’art figuratiu català de la seva generació.

Estruch i Bros, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 17 abril 1873 – Buenos Aires, Argentina, 16 setembre 1957)

Pintor i gravador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i becat a Madrid (1892) i a Roma (1894-96).

Va conrear el gènere històrico-anecdòtic i demostrà un gran ofici i una gran precisió (Una manifestació obrera, La mort de Rafael de Casanova, El Corpus de Sang, 1907).

El seu academicisme li valgué l’oposició dels seus contemporanis, compromesos en els corrents avantguardistes del segle XX.

El 1910 emigrà a Buenos Aires, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes.

Estrany i Ros, Rafael

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 14 octubre 1884 – Barcelona, 17 gener 1958)

Pintor i gravador. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l’Académie Julian de París (1903).

Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d’aquesta ciutat.

Des de l’any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica.

Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada.

Estradera i Fondevilla, Antoni

Deixa un comentari

(Pomar de Cinca, Aragó, 11 novembre 1909 – 1985)

Pintor. De formació autodidàctica. Residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945.

Les seves primeres obres són marcadament post-impressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes.

Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre (1949).

Les seves darreres obres tendeixen a simplificar al màxim qualsevol referència a elements concrets.

Estrada i Vilarrasa, Albert

1 Resposta

(Vic, Osona, 1934 – Barcelona, 19 setembre 2022)

Pintor, dibuixant i gravador. Es formà a Vic i a Tarragona. Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970.

Excel·lí com a aquarel·lista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat. Ha fet també il·lustracions per a llibres.

Acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1983).

També és molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara “Ars Praestorica” i “Aula Orientalis”.

Estiarte i Samsó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1986)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Deixeble de Josep Triadó, s’ha dedicat als ex-libris, i n’ha fet més de tres-cents en estils diversos. Fou un dels fundadors de l’Associació d’Ex-libristes de Barcelona.

Publicà i il·lustrà Paradigmas (1938), l’antologia pròpia Ex-libris (1955), etc.

Esteve i Botey, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 4 juliol 1955)

Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres.

Entre la seva obra, sovint premiada, n’excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929.

Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).

Esteva i Casal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1874 – 1957)

Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista.

Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista.

Estigué associat als seus parents Hoyos.

Estamariu, mestre d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Pintor anònim. Actuà principalment a la contrada de Tremp. Fou, per la tècnica, deixeble de Ramon Destorrents, i cal relacionar-lo amb l’escola de la Seu d’Urgell.

El seu estil té, com a trets característics, l’esquematisme de la composició i un cert sentit narratiu arcaïtzant. S’ha intentat d’identificar-lo amb el pintor Arnau, que treballà a la Seu d’Urgell entre el 1357 i el 1385.

Com a obres importants, cal esmentar el retaule i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu, el retaule de Santa Llúcia, procedent de l’ermita d’Arcavell (Alt Urgell) i l’arca funerària de Bernat de Travesseres (la Seu d’Urgell).

Espriu i Puigdollers, Francesc

Deixa un comentari

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 – Barcelona, 28 octubre 2008)

Pintor, escultor i polític. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Col·laborà a la revista “Ariel” (1946), i el 1960 s’establí a París, on ha fet diverses exposicions.

La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.