Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Feliu i de Lemus, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 19 febrer 1865 – París, França, 26 juliol 1922)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a Madrid i a París, on residí molts anys.

No experimentà la influència de les tendències artístiques d’avantguarda i es mantingué dins una línia academicista d’extrema correcció, bé que poc emotiva.

Bon observador, conreà el paisatge, el retrat, els temes socials i els de la burgesia (La model, El cementiri de Santes Creus, Convalescència).

Com a dibuixant, ocupà un lloc important entre els modernistes.

Farriols i González, Santiago

2 Respostes

(Barcelona, 1890 – 1974)

Pintor i dibuixant. Es formà a l’Escola de Llotja i a Itàlia, on anà pensionat (1920-21).

Excel·lí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal.

També intervingué en treballs d’ornamentació (Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, en qualitat de col·laborador d’Enric Monserdà) i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, ex-libris, etc. Així mateix, es dedicà a l’ensenyament de l’art.

Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses col·leccions particulars.

Farreras i Ricart, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 setembre 1927 – Madrid, 16 setembre 2021)

Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid.

Iniciat en l’àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l’art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista.

Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món.

Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó.

Farré i París, Anton

Deixa un comentari

(Barcelona, 1891 – 1948)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis.

Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a dibuixant en moltes revistes d’art i humorístiques.

Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a “The Studio”.

Farré i Albagés, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 10 febrer 1901 – 21 maig 1978)

Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona -d’on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarel·la sòlid i estructurat.

Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Té obres als museus d’art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid.

Farell i Jorba, Marc

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1902 – 1982)

Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts sabadellenca.

S’ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l’aiguafort. Fou notable creador d’ex-libris.

Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d’aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948.

Família Deu, La

Deixa un comentari

(Catalunya, 1902)

(o La família)  Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades.

Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve.

Fou una de les obres més discutides del seu temps.

Fàbregas i Dalmau, Camil

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 28 febrer 1906 – Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 2003)

Escultor i pintor. Estudià a Barcelona i a l’Escola de Llotja (1925-28) i després viatjà a París (1930-31), on conegué Despiau. Establert des del 1910 a Sabadell. Exposà, sol, a Barcelona el 1936.

Ha realitzat monuments, mausoleus, imatges religioses i ha conreat la pintura al fresc. Del conjunt de la seva obra excel·leix el treball per a la decoració de Sant Salvador, a Sabadell (1959), d’estil figuratiu.

El 1971 Sabadell li dedicà una magna exposició antològica.

Fabra i Foignet, Albert

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1920 – Perpinyà, 14 octubre 2011)

Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona.

L’exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l’art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament i a on ha exposat reiteradament.

Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picasso i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d’op art.

Faber, Will

Deixa un comentari

(Saarbrücken, Alemanya, 29 maig 1901 – Barcelona, 17 febrer 1987)

Pintor. Format inicialment dins l’expressionisme de Paul Klee. Des del 1932 residí a Barcelona.

La seva obra anà evolucionant cap a una abstracció que sempre té com a fonament els elements del món concret, especialment del de la tècnica.

Ultra la pintura, conreà el gravat i el cartró per a tapissos i catifes, i projectà vidrieres emplomades (vitralls de la capella de les Llars Mundet).

Va fer pintures murals per a indrets i institucions públiques (premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat), especialment a Barcelona.

També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic.