(Barcelona, 7 gener 1921 – París, França, 4 març 2012)
Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l’Escola Massana.
Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).
(Barcelona, 7 gener 1921 – París, França, 4 març 2012)
Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l’Escola Massana.
Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).
(Barcelona, novembre 1984 – )
Institució creada pel pintor Antoni Tàpies per a l’estudi i difusió de l’art contemporani, amb seu al carrer d’Aragó.
Hi ha una exposició permanent amb nombrosa obra de l’artista i també organitza exposicions temporals d’artistes d’avantguarda, sovint poc coneguts.
Destaca també per la biblioteca, especialitzada en art del segle XX i en cultures no occidentals.
Enllaç web: Fundació Antoni Tàpies
(Barcelona, 21 abril 1917 – Tiana, Maresme, 4 febrer 1984)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Es presentà a Barcelona el 1940.
Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta.
Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d’Europa i Amèrica. Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià.
Obtingué el premi Palma de Mallorca en 1942, així com altres reconeixements oficials.
(Barcelona, 1947 – )
Pintor. Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art.
La seva obra fou en un primer moment (1971-72) pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització.
Durant els anys 1980 la seva pintura esdevingué figurativa. Després compagina la pintura amb la docència a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
(Castellterçol, Moianès, 23 maig 1915 – Saint-Remy, França, 27 novembre 2005)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
El 1940 s’establí a França, on ha obtingut èxits notables. També triomfà amb l’exposició que féu a Nova York el 1950.
Ha conreat, per bé que rarament, l’escultura.
(Lleida, 8 desembre 1915 – Barcelona, 7 maig 1967)
Pintora. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Conreà, preferentment, la pintura de paisatges i natures mortes, d’una palesa inspiració fauvista.
És dedicà també a la il·lustració.
(Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1555)
Pintor. Estigué actiu a Perpinyà des de l’any 1516 fins al 1527 i, posteriorment, s’establí a Barcelona.
És autor del retaule de Santa Peronella, a la seu de Perpinyà (1524), el de Sant Quirze de Colera (1531), el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, el de Santa Agnès de Malanyanes (1535-36, Museu Diocesà de Barcelona), el de Sant Vicenç de Malla (1553) i probablement de l’antic del Vinyet de Sitges (1544), avui a l’hospital de la vila.
El seu estil és plenament renaixentista, amb uns trets arcaïtzants que el fan més popular.
Fou el pare de Jaume Forner (Catalunya, segle XVI) Pintor. Decorà, sol o en col·laboració, nombrosos temples del país.
(Barcelona, 5 desembre 1927 – 1 setembre 2011)
Grafista, pintor i decorador. Es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i va obtenir una beca per a ampliar estudis a París.
Després va participar en algunes exposicions col·lectives, fins que es va donar a conèixer individualment el 1953 a Barcelona.
De la seva copiosa producció com a grafista destaquen especialment les col·laboracions durant anys amb Edicions 62, la revista “Serra d’Or” i la discogràfica Edigsa, els productes de les quals renovà estèticament fins al punt de dotar-los d’una inconfusible marca d’identitat.
(Santiago de Xile, Xile, 26 juliol 1938 – )
Pintor. Des de l’any 1973 residí a Catalunya. S’interessà per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament.
Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura. També ha dut a terme accions i muntatges.
(Manresa, Bages, 1907 – Barcelona, 1982)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on s’establí.
Féu la seva primera exposició individual el 1942. Ha destacat pels seus paisatges i les seves marines.
Ha obtingut diversos premis, com la medalla de l’Exposició Nacional d’Arts Decoratives (1947), la tercera medalla Nacional de Belles Arts (1948), Medalla d’Honor de Manresa (1958), “Citation of Excellence” a Chicago (1960), i d’altres.
Ha dirigit diverses galeries d’art.