Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Galwey i Garcia, Enric

1 Resposta

(Barcelona, 17 abril 1864 – 10 febrer 1931)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà a Olot amb Joaquim Vayreda, de qui rebé una gran influència.

Exposà a Barcelona des de 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires.

El desenvolupament posterior de la seva obra l’emancipà de la influència de l’escola d’Olot i el va dur a crear un estil personal de paisatge, caracteritzat per la sobrietat de colorit, l’emoció lírica i el traç lliure que, en certs aspectes, s’acosta a l’impressionisme (Una pedrera a Montjuïc).

El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge. Fou també membre cofundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya. En el Museu d’Art Modern de Barcelona hi ha algunes de les seves obres.

Recollí, en el breu volum El que he vist a can Parés (1934), anècdotes i testimoniatges relatius a l’art i als artistes de la seva època.

Galofre i Surís, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1900 – les Borges del Camp, Baix Camp, 1986)

Pintor. Fill de Francesc Galofre i Oller, amb el qual col·laborà en el gran mural pompier Colom rebut pels Reis Catòlics (1927), al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona.

Galofre i Oller, Francesc

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 13 juliol 1864 – Barcelona, 8 gener 1942)

Pintor. Format a l’Acadèmia Borrell i a Llotja -amb Antoni Caba-, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando de Madrid. Exposà des del 1888.

Pintor d’història i d’anècdota de gènere, les seves obres més destacades són el famós oli Bòria avall (1892, dipositat al Museu de Valls), escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga, i el quadre representant la recepció de Colom pels Reis Catòlics, a la plaça del Rei; també són obres seves Alfons XIII a Montserrat, La glorificació de la Mare de Déu i La pau universal.

Entre les seves pintures murals figuren tres plafons del Saló de Sant Jordi. És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs il·lustres.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, que presidí. Col·laborà com a crític al diari “Las Noticias”.

Treballà amb el seu fill Francesc Galofre i Surís.

Galofre i Giménez, Baldomer

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 24 maig 1845 – Barcelona, 26 juliol 1902)

Pintor. Deixeble de Martí i Alsina a l’Escola de Llotja. L’any 1874 es traslladà a Roma, on rebé la influència de Marià Fortuny i n’esdevingué seguidor.

Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona (1874) tingué una sorollosa acollida: Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història. En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra.

Excel·lí com a aquarel·lista (Els traginers) i com a pintor de paisatges, marines i quadres de costums (La fira, Mercat a Granada, Escena popular andalusa, Posta de sol, Un carrer, Regates a Sorrento, etc).

Galofre i Coma, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1819 – 1877)

Pintor i crític d’art. Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona, i després anà a Roma (fins al 1850), pensionat per la Junta de Comerç.

Conreà la pintura d’història (Entrada d’Alfons V a Nàpols) i el retrat (retrats de Pius IX).

Exposà a Barcelona, Madrid i París, on presentà, a l’Exposició Universal del 1855, el seu Episodi de la Conquesta de Granada.

Gallostra i Verdala, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 1905 – 5 octubre 1974)

Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l’activitat artística gironina dels anys 1920 i 1930.

Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona.

Gallès i Pujal, Sebastià

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 15 setembre 1812 – Veruela, Aragó, 1 novembre 1900)

Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús.

Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII).

Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial.

Fou, a més, un eminent miniaturista.

Gallès i Malats, Josep

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 1863 – 1920)

Pintor. Format a Barcelona.

Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa.

Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques.

Galceran i Carrer, Celestí

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)

Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.

Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.

També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.

Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.

Fuster i Fuster, Marià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 juliol 1851 – Barcelona, 6 febrer 1929)

Pintor. Membre corresponent de l’Academia de San Fernando, a Madrid.

Establert a Barcelona, fou un dels fundadors del Centre d’Aquarel·listes (1880), que es convertí en el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president molts anys.

Fou tinent d’alcalde de Barcelona i col·laborà amb Rius i Taulet en l’Exposició Universal de 1888.

Publicà treballs sobre l’aquarel·la.