Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Gascó, Joan

2 Respostes

(Tafalla, Navarra, segle XV – Vic, Osona, 1529)

Pintor. Establert a Vic vers el 1502.

Treballà per a les esglésies rurals de la contrada, i en les seves obres pot veure’s l’evolució des d’unes primeres influències germàniques fins al ple estil italianitzant de la darrera època: retaule de Sant Joan de Fàbregues (vers 1503), retaule de Sant Joan del Galí (1507), retaule de Sant Julià de Vilamirosa (1508), retaule de Sant Romà de Sau (1509), retaule de la Nativitat i de sant Andreu, a la seu de Vic (1505), retaule major del Corcó (1508), retaule de Sant Pere de Vilamajor (1513-16), bancal de Sant Joan de les Abadesses (1515), taula de Santa Bàrbara (1516, Museu Episcopal de Vic), calvari de Pruit (1521), retaule de sant Sebastià, a la Mercè de Vic (1523), retaule de sant Bartomeu a l’hospital de Pelegrins de Vic (1525), porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic (1525).

Una Santa Faç (Museu Episcopal de Vic) i els quatre profetes del retaule de Sant Esteve de Granollers li han estat atribuïts modernament.

El seu fill Pere Gascó el succeí en la direcció del taller.

Garriga i Boixader, Ramon

1 Resposta

(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)

Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).

Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.

Foren germans seus:

Àngel Garriga i Boixader  (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929)  Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.

Josep Garriga i Boixader  (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927)  Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.

Garí i Torrent, Onofre

Deixa un comentari

(Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 24 febrer 1923)

Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades.

S’inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona).

Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Garcia-Fons, Pere

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 29 juliol 1928 – París, França, 30 juliol 2016)

Pintor. Seguí els seus pares a l’exili després de la guerra civil i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’acadèmia de la Grande-Chaumière, a París, on s’instal·là el 1949.

En pintura conreà el gènere figuratiu, en el qual es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors.

El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el Prix Féneon. Ha fet exposicions individuals a París, Canes, Chartres, Tolosa, Nova York, Tòquio, Perpinyà, Caracas i Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives.

Ha il·lustrat llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà.

Garcia i Oliver, Lluís

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)

Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia.

Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell.

Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració psicològica.

Garcia i Llort, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1921 – 19 agost 2003)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja i a l’Escola Massana, es presentà per primer cop el 1948 a Barcelona, on ha exposat diverses vegades.

Becat pel govern francès, residí 4 anys a París, i després passà pels EUA, on ha exposat a Nova Orleans i a Nova York.

Resident a Barcelona des del 1960, la seva obra partí del paisatgisme urbà, de tensió expressionista, i s’ha anat apropant a un surrealisme líric.

Signa sempre Garcia-Llort.

García Gutiérrez, Julio

Deixa un comentari

(París, França, 1882 – Barcelona, 1966)

Pintor. Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918.

Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1940-42) i de la d’Arts i Oficis Artístics (1940-46). El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires.

Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment.

Garcia i Estragués, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1914 – 1985)

Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.

Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.

Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.

Era germà de Josep Maria i de:

Jaume Garcia i Estragués  (Barcelona, 1900 – 1976)  Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).

Garcia i Escarré, Francesc

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 agost 1871 – Barcelona, 19 abril 1954)

Pintor i decorador. Estudià a Barcelona i a Madrid. Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894.

La seva obra, composta principalment de quadres de gènere i paisatges de tonalitats molt delicades, fou premiada en exposicions internacionals (Bodapest i Filadèlfia).

Fou, també, decorador d’interiors, i el 1909 restaurà la sala d’espectacles del Liceu.

García de Benavarri, Pere

3 Respostes

(Benavarri, Ribagorça, segle XV – Barbastre ?, Aragó, segle XV)

Pintor. El 1445 era documentat a Saragossa i hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona. El 1455 signà contracte amb la vídua de Bernat Martorell per continuar-ne el taller durant cinc anys.

A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on treballà per a molts indrets de les comarques veïnes. Sembla que els darrers anys de la seva vida (des del 1481, si més no) residí a Barbastre.

Desenvolupà una activitat pictòrica caracteritzada pel realisme narratiu que l’atansa a l’estil de Jaume Huguet. Es destacà per la sobrietat i bellesa dels seus personatges.

És autor, entre altres obres, del retaule de Bellcaire (una de les seves obres més característiques, actualment al Museu d’Art de Catalunya) i els de Sant Joan Baptista de Lleida (Museu d’Art de Catalunya), de Sant Quirze i Santa Julita (Museu Diocesà de Barcelona), de Santa Clara i de Santa Caterina (catedral de Barcelona), de la Mare de Déu i Sant Vicent Ferrer (Cervera), de la Mare de Déu de Bellcaire (Museu d’Art de Catalunya).

Exercí molta influència sobre els mestres locals de les zones de Lleida i Osca.

El seu taller fou continuat per Pere d’Espallargues, deixeble seu.