Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Gili i Roig, Baldomer

2 Respostes

(Lleida, 19 octubre 1873 – Barcelona, 31 desembre 1926)

Pintor i dibuixant. Germà de l’editor Gustau Gili.

Es formà a Barcelona, Madrid i Munic, i anà a Itàlia pensionat per la diputació de Lleida. El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit.

Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona.

Les seves obres més conegudes són paisatges (Les velles teulades, Poble de mar, Poble de muntanya).

Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” (1895-1908) amb el pseudònim de L. Alegret. Il·lustrà un Misal romano i altres obres.

Fou el pare de l’arquitecte Joaquim Gili i Moros.

Gibert i Roig, Pau

Deixa un comentari

(Tarragona, 7 març 1853 – Barcelona, 28 maig 1914)

Escultor i pintor. Deixeble d’Andreu Aleu.

Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l’estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo.

Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce.

Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875).

Genovart i Llopis, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1941 – 13 març 1994)

Pintor. De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament.

Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies, això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment.

Gener, Guerau

3 Respostes

(Barcelona, vers 1369 – vers 1408/11)

Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà.

Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València.

L’any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.

Gelabert i Rincón, Josep

Deixa un comentari

(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)

Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.

Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).

Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.

Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.

Gelabert i Buxó, Alfons

Deixa un comentari

(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)

Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.

Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).

Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.

Gelabert i Alart, Antoni

6 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 16 juliol 1930)

Pintor. Germà de Concordi. Destacà en l’ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats.

Col·laborà amb eficàcia a l’obra de les colònies escolars de l’ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat.

Fou el pare d’Antoni Gelabert i Casas.

Gausachs i Armengol, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1 maig 1889 – Santo Domingo, República Dominicana, 26 juliol 1959)

Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja.

Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l’escola de Belles Arts de la capital.

Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L’originalitat de les formes i la força del colorit l’emparenten amb el fauvisme.

Gastó i Vilanova, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1908 – 25 desembre 1997)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic.

La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l’interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives.

Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d’Espanya, així com en exposicions col·lectives a l’estranger.

Gaspar, Sala

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )

Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.

Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.

Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.

L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.