Arxiu d'etiquetes: periodistes

Bassas i Onieva, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 novembre 1961 – )

Periodista i guionista de ràdio i televisió. Inicià la seva carrera a Ràdio Joventut de Barcelona, on passà a formar part de l’equip de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal, amb qui col·laborà a Ràdio Barcelona, entre el 1981 i el 1985, i a Catalunya Ràdio, entre el 1985 i el 1995.

És autor del llibre A un pam de la glòria, dedicat al període en que el F.C. Barcelona guanyà quatre lligues i la Copa d’Europa a Wembley.

Fou presentador del concurs televisiu Tres pics i repicó (TV3) del 1988 al 1991 i del programa de debat Polèmic (TV3) i fou el creador, amb Lloll Bertran, dels personatges televisius Vanessa i Sandra.

Al gener de 1995 es féu càrrec del programa El matí de Catalunya Ràdio.

Baró i Sureda, Teodor

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1842 – Malgrat de Mar, Maresme, 22 setembre 1916)

Polític, periodista i escriptor. Fou diputat liberal per Barcelona (1881, 1882, 1884).

La seva adhesió a un projecte de Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat governador civil de Màlaga, Sevilla i la Corunya.

Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari. Redactor del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador.

Publicà en castellà diversos manuals destinats a l’ensenyament, novel·les de costums i alguna peça teatral, i, en català, poesies, narracions i bon nombre de comèdies, drames i peces còmiques: El joc dels disbarats (1864), Lo general No Importa (1896), L’apotecari de Malgrat, Lo gec d’en Migranya i L’estació de la granota (1897).

Baratech Alfaro, Feliciano

Deixa un comentari

(Osca, Aragó, 29 octubre 1896 – Barcelona, 12 abril 1977)

Periodista. Establert a Barcelona. El 1924 ingressà a “El Correo Catalán”. Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera.

A Osca dirigí el diari de caràcter agrari “La Tierra” (1933-36). A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sots-director de “La Prensa”.

El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental.

Badosa i Pedro, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1927 – 31 maig 2021)

Poeta i periodista en castellà.

Ha publicat assaigs: Razones para el lector i reculls poètics: Más allá del viento (1956), Baladas para la paz (1963), etc.

Són notables les seves traduccions al castellà de l’antologia La lírica medieval catalana (1966) i d’altres obres de Salvador Espriu i de Josep Vicenç Foix (1969).

Ayné i Rabell, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 desembre 1867 – gener 1940)

Comediògraf, poeta i periodista. Fundà i finançà “Catalunya Artística” i dirigí “El Artesano” i “Catalunya Literària”.

El 1886 reuní els seus poemes en Branquillons. Escriví algunes comèdies, la majoria còmiques i d’un sol acte (Els amics porten fatics, 1900; Un home de palla, 1891), i algunes de patriòtiques, com L’últim conseller, Rafael de Casanova (1900).

Aymamí i Baudina, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1979/83)

Periodista. En la seva joventut s’especialitzà en assumptes esportius i col·laborà amb reportatges diversos a “La Publicitat” i “La Humanitat”.

A partir del desembre de 1936 dirigí la segona etapa del setmanari “Suport”, òrgan aleshores del Socors Roig Internacional.

Després del 1939 s’establí a Mèxic, on fou nomenat president de la Unió de Periodistes Catalans, i col·laborà a diverses publicacions de l’exili.

És autor de: Amb els braços oberts. Reportatge de l’Estatut (1932), Macià. Trenta anys de política catalanista (1933) i El sis d’octubre tal com jo l’he vist (1935).

Associació de la Premsa Diària de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1909 – )

Entitat. Bé que influïda pel lerrouxisme durant força anys, en el període 1922-24, durant el qual fou presidida per Eugeni d’Ors, publicà els volums de Vida de Periodistas Ilustres, que contenia un recull de conferències, en català, sobre diversos autors, i inaugurà una biblioteca del pueblo.

El 1924 intentà absorbir el Sindicat Professional de Periodistes i l’Associació de Periodistes de Barcelona, però no ho aconseguí perquè alguns dels seus membres s’hi oposaren.

Fou la primera entitat de la seva classe fundada a Barcelona i l’única que ha perdurat.

Associació Catalana de la Premsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1920 – 1928)

Entitat. Fundada per tal d’agrupar tots els periodistes del Principat que per raons ideològiques, no pertanguessin a les entitats professionals d’aleshores.

Tingué com a president Sebastià J. Carner, redactor un temps d’“El Correo Catalán” i director de la revista “La Hormiga de Oro”. Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària.

El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué.

Arús i Arderiu, Rossend

3 Respostes

(Barcelona, 16 juliol 1845 – 22 agost 1891)

Periodista i dramaturg. Col·laborà a diversos diaris de l’època i escriví nombroses peces escèniques (La Llúcia dels cabells d’or, 1872, Mai més Monarquia!, 1874, Lo comte en Jaume, 1874 i La taverna, 1884).

Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880).

Deixà diversos llegats, el més conegut dels quals és la Biblioteca Arús.

Artís i Balaguer, Josep

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1875 – Barcelona, 1956)

Historiador del teatre i periodista. Germà d’Avel·lí. Col·laborà a “La Publicidad” i “El Día Gráfico”.

Hom li deu Tres conferències sobre teatre retrospectiu (1933), i estudis sobre el teatre d’aficionats, sobre les “Passions” i sobre Josep Robrenyo. Escriví també una Història del Liceu.

Fou el pare d’Andreu Avel·lí Artís i Tomàs.