Arxiu d'etiquetes: parcs naturals

Pla d’Espais d’Interès Natural

(Catalunya, 1992 – )

(PEIN) Pla territorial aprovat per la Generalitat de Catalunya, pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.

Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN ha augmentat dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació (ZEC) i de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA); corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80.000 ha d’espai marí.

El departament de medi ambient, a qui correspon la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació definitiva de cada espai, ha completat 111 plans especials del total.

Enllaç: PEIN

Montserrat, parc natural de la muntanya de

(Bages)

Parc natural creat l’any 1987 i situat al sector central de la Serralada Pre-litoral i que inclou gran part del massís de Montserrat. Compta amb 3.630 ha (incloent una reserva natural) i amb una zona de protecció de 4.309 ha.

La muntanya de Montserrat presenta un paisatge geològic únic, format per multitud de roques i agulles, entre les quals es desenvolupa una esplèndida vegetació.

La importància turística de la muntanya i la seva llarga tradició excursionista fan que veritables multituds la visitin de manera continuada, generant una pressió humana molt forta, amb problemes greus com ara l’abandonament de deixalles o l’erosió dels camins. D’altra banda és una zona molt susceptible als incendis forestals.

Enllaç web: Patronat de la Muntanya de Montserrat

Montseny, parc natural del

(Osona / Selva / Vallès Oriental)

Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny.

La preocupació ciutadana i política per la conservació d’aquest espai es remunta a principis del segle XX, i l’any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació.

El 1977 es creà el parc natural, en l’àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha.

El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants.

El futur del Montseny passa per la compatibilització d’uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals.

Enllaç: Parc Natural del Montseny

Melons, mas de -espai natural-

(Castelldans, Garrigues)

Espai natural protegit.

Declarat reserva natural parcial el 1987. Aquest espai de protecció especial, de 1.140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural (PEIN) del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida (Segrià) i presenta una superfície total de 2.734 ha.

Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com era la ganga, el sisó, el torlit, la calàndria, la perdiu roja, la trenca, l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada, l’arpella pàl·lida o l’esmerla.

Llobregat, reserva natural del delta del

(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.

llobregat_reserva2Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.

L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.

Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

Garraf, Parc Natural del

2 Respostes

(Garraf / Baix Llobregat / Alt Penedès)

Parc natural. El 1986 s’aprovà la seva constitució. Ocupa 10.638 ha, bàsicament corresponents al massís de Garraf, però que també comprèn zones del Baix Llobregat i el Penedès.

Hom sotmeté el massís a un pla especial per tal de coordinar els diversos aspectes de restauració del patrimoni natural de la zona -degradat per l’abús que se’n féu com a abocador de deixalles, per a l’extracció de materials de la construcció, la instal·lació d’antenes i línies elèctriques, etc- amb una utilització racional.

Font Groga

1 Resposta

(Vallès Occidental)

Reserva natural de 81 ha, situat a la capçalera de Sant Medir, a l’obaga de la serra de Collserola.

De la font que li dona nom brolla aigua ferruginosa, i es de la segona meitat del segle XIX.

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 dins el Parc Natural de Collserola, i presenta una vegetació mediterrània d’alzines i roures.

Caramany-Fluvià, illa de

Deixa un comentari

(Sant Pere Pescador, Alt Empordà)

Reserva Natural Parcial. Comprèn 19 ha, a 2 quilòmetres de la desembocadura del Fluvià.

Hi ha un dels boscos de ribera més extensos, amb espècies vegetals d’origen autòcton.

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de preservar i protegir espècies d’ocells aquàtics.

Cadí-Moixeró, parc natural del

3 Respostes

(Berguedà / Alt Urgell / Baixa Cerdanya)

Zona que comprèn part de les serres de Cadí, del Moixeró i de Mogrony, al Pre-pirineu oriental.

L’espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya.

La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d’alta muntanya, on destaca la presència d’un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí.

Alhora, aquesta vegetació conforma l’hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l’espai un bon refugi: l’isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d’ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya.

Enllaç:  Parc Natural del Cadí-Moixeró

Beseit, ports de

59 Respostes

(Baix Ebre / Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)

(o ports de Tortosa)  Conjunt orogràfic de la Serralada Pre-litoral Catalana.

Format per la serra d’Espina (1.162 m), el Caro (1.447 m), la serra d’Encanader (1.396 m) i el pic de Cervera (1.347 m), que s’eleven de forma brusca sobre la depressió de l’Ebre, entre la depressió d’Ulldecona i la vall de Tortosa.

La constitució calcària en determina l’aridesa de la regió. Els nuclis de poblacio, tradicionalment agrícoles, se situen en els vessants de les muntanyes. Al tossal del Rei s’uneixen les terres de Catalunya, el País Valencià i Aragó.

L’any 2001 fou declarat Parc Natural dels Ports per la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web:  Parc Natural dels Ports de Beseit