(Palma de Mallorca, segle XVII – Lloseta, Mallorca, 7 febrer 1730)
Sacerdot i escriptor.
Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1615)
Lul·lista i franciscà (1595). A les universitats d’Alcalà, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lul·liana, i també a Madrid (1610), prop de la inquisició. Els jurats de Mallorca l’enviaren a Roma (1611) per tal de defensar la causa lul·liana.
Va escriure Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem (1612) i, sobretot, el Memoriale coliationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F. Noicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum (1614), la més sòlida protesta contra Nicolau Eimeric.
De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de Felip III, a qui dirigí un memorial en defensa de Ramon Llull (1614).
(Palma de Mallorca, 8 novembre 1737 – Madrid, 2 desembre 1800)
Orguener. Construí l’orgue de la seu, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma de Mallorca.
Més tard fabricà el de la capella reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular (1778), el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món, amb més de cinc mil tubs, i el de la catedral de Múrcia.
També construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits.
Deixà inèdit el treball Reglas para la construcción de los órganos.
(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)
Historiador. Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca (on fou un dels fundadors de l’estudi general), Gandia, València i Barcelona.
Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca, utilitzada després per Pere Gil.
(Palma de Mallorca, 16 maig 1628 – Alger, Algèria, 30 agost 1654)
Captiu dues vegades, fou condemnat a morir cremat a Alger. Apostatà de moment, però, penedit, confessà la seva fe cristiana.
Les seves relíquies foren dutes a París pels paüls i, el 1750, traslladades a Palma de Mallorca.
Li fou obert un procés de beatificació, que fou suspès el 1805 per les autoritats napoleòniques.
(Palma de Mallorca, 1707 – 1770)
Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l’orde dominicà. És autor, entre d’altres, del retaule de l’altar major de Santa Eulària de Palma de Mallorca.
Va escriure poemes burlescs (S’alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d’un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano).
(Palma de Mallorca, 1730 – 1792)
Teòleg carmelità. Fou prior del convent de Palma de Mallorca.
Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilul·lista: Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”.
(Palma de Mallorca, 1568 – Saragossa, Aragó, 1627)
Teòleg jesuïta. Ensenyà teologia i moral a Saragossa.
Escriví De bulla cruciatae, inèdita.
(Palma de Mallorca, 15 juliol 1917 – 28 maig 1991)
Periodista i escriptor. Fou un dels fundadors del diari “Baleares”.
Escriví en català la trilogia humorística Els nins (1951), Els homes (1954) i Les dones (1957) i algunes comèdies.
La seva producció castellana comprèn articles i assaigs periodístics, narracions, novel·les i l’autobiografia También en Palma crecen los niños (1968).
(Palma de Mallorca, 1606 – Manila, Filipines, 1668)
Missioner jesuïta. Des del 1631, ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila.
Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael (Madrid, 1659).
Dades dels Països Catalans 