Antic lloc, esmentat el segle XVI.
Oratori, on segons la tradició fou trobada la Mare de Déu de Lloseta.
(Palma de Mallorca, segle XVII – Lloseta, Mallorca, 7 febrer 1730)
Sacerdot i escriptor.
Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 12,09 km2, 175 m alt, 5.686 hab (2014)
Situat la part baixa de la serra de Tramuntana, a la zona del torrent de s’Estorell, al sud-oest d’Inca. La zona no conreada és ocupada per pinedes, alzinars i garrigues.
La major part del terme és conreat, principalment de secà (cereals, garrofers, figueres i, sobretot, ametllers); el regadiu, que ocupa una petita part del territori, és dedicat als tarongers. Les explotacions agràries són de petita extensió. Entre les activitats industrials, destaquen les del calçat, de la pell, de materials per a la construcció i l’alimentària. Importants jaciments de lignit i pedreres calcàries i d’argiles. Àrea comercial d’Inca. La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.
La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de Santa Maria, neoclàssica (segle XVIII), amb una imatge romànica trobada de la Mare de Déu de Lloseta; el nucli antic és anomenat es Morull.
El lloc té l’origen en les cavalleries d’Aiamans i de Lloseta. Formà part de Binissalem fins al 1842.
Enllaços web: Ajuntament – Col·legi Es Puig – Teatre
Possessió, situada a l’oest de la vila.
Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I el Conqueridor, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta.
Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava.
El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.
Es conserva el Palau dels Comtes d’Aiamans.
Dades dels Països Catalans 