Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Ferrà i Juan, Bartomeu Lluís

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 gener 1893 – 4 juny 1946)

Pintor, crític d’art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Miquel Ramon. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable.

Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d’aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca.

Publicà crítiques en diverses publicacions de l’illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvador de Austria (1948).

Ferrà i Font, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1815 – 1887)

Mestre d’obres. Vinculat a l’eclecticisme romàntic italianitzant, va incorporar a les seves obres elements balears: palau del comte de San Simón (1852-54) i església de sa Vileta (1853).

Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina. Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana. Restaurà edificis, com el casal de son Cigala i la casa de son Peretó.

Fou el pare de Bartomeu Ferrà i Perelló.

Femenia i Maura, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 juny 1685 – 2 agost 1752)

Pintor. Probable deixeble de Guillem Mesquida (1710). Residí a Roma i a Gènova. En aquesta darrera ciutat pintà el saló de sessions del Senat.

De retorn a Mallorca el 1750, es féu famós pels seus paisatges i quadres religiosos. Diverses col·leccions de l’illa tenen obres seves.

Far, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1812 – 1841)

Metge i escriptor. Fou catedràtic de física de Palma. Versificà en castellà i llatí.

Cabaspre i Santjoan, Joan

2 Respostes

(Palma de Mallorca, vers 1455 – 1529)

Jurista i comentarista lul·lià. L’any 1508 va entrar de mestre de doctrina lul·liana en l’Estudi General de Mallorca.

Escriví uns comentaris sobre la doctrina lul·liana: De ordinatione superiori et inferiori, obra que restà inèdita.

Entre els seus deixebles figurà Nicolau de Pax.

Estela i Ponç, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)

Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.

Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.

Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.

Estapoll, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)

Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.

Estade i Sabater, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1881)

Navilier i polític. Fill de Josep Estade i Omar, junt amb el qual inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837) amb el Mallorquín, del qual fou capità.

El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor Barcelonés i aconseguí la fusió amb la del Mallorquín, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península.

Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d’aquell any, bé que hagué de dimitir a causa d’un enfrontament amb el governador Pizarro.

Per l’octubre de 1868 fou vocal de la Junta Provisional de Govern de les Balears i alcalde de nou fins a la celebració d’eleccions. Fou també president de la diputació i de la junta provincial d’agricultura, indústria i comerç.

Estade i Omar, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)

Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista.

Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837).

Estada i Sureda, Eusebi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – 1917)

Enginyer de camins. Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma de Mallorca a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici.

Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca (1873-75) i les prolongacions fins a sa Pobla (1878), Manacor (1897), Felanitx (1897) i Santanyí (aprovada el 1913). Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins al 1907, millora la xarxa de carreteres i en construí de noves. Fou proclamat fill il·lustre de Palma (1902).

Publicà diversos treballs d’enginyeria i urbanisme: La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche (1885), obra que sintetitzà de forma brillant i tecnificada, les aspiracions de la ciutat de sortir del clos de les murades, que s’aconseguí el 1902.