(Palma de Mallorca, segle XV – 1505)
Doctor en drets i teologia, i canonge de la seu de Mallorca. Nebot d’Agnés de Pacs, aquesta en el seu testament (1485) el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lul·liana creada per ella el 1481.
El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia. Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós.
És autor de poesies en llatí.
(Palma de Mallorca, 23 març 1801 – Madrid, 31 juliol 1878)
Militar i polític. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, milità en el bàndol absolutista. Tanmateix, en esclatar la primera guerra carlina, milità al costat dels partidaris d’Isabel II de Borbó.
Mariscal de camp des del 1847, fou posteriorment capità general de Puerto Rico (1850) i governador de Cuba (1854).
(Palma de Mallorca, 1581 – 1652)
Jesuïta i predicador de fama. Escriví en català, castellà i llatí.
(Palma de Mallorca, 1893 – 18 novembre 1979)
Metge i escriptor. Fou director del manicomi provincial de Palma de Mallorca del 1920 al 1963.
Escriví Aquella ciudad de Palma (1954), tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes.
(Palma de Mallorca, 24 febrer 1961 – )
Nedador. Adscrit al Club de Natació Palma des del 1968, l’any 1981 ingressà al Club de Natació Montjuïc.
De l’any 1977 al 1982 fou trenta cops campió de l’estat espanyol en les proves de 400 lliures, 1.500 lliures, 400 m estils individuals i 800 m lliures. En l’àmbit internacional fou sisè a les Olimpiades de Moscou (1980), en la prova dels 1.500 m.
El 1985 es retirà.
(Palma de Mallorca, 15 octubre 1934 – 10 abril 2016)
Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.
Fou professor a diversos centres d’ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d’història.
Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l’ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i després per la Unió de Centre Democràtic.
El 1993 s’incorporà a la Unió Mallorquina, d’on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques.
A més d’articles en revistes científiques ha publicat, entre d’altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l’orde del mèrit constitucional.
(Palma de Mallorca, 26 agost 1870 – 16 novembre 1936)
Enginyer i escriptor. Seguí la carrera militar; destinat a Filipines (1895-99), intervingué en diverses accions (Analco, Rosario, Santa Cruz).
Fou governador civil de Saragossa (1919) i de Granada (1921).
Traduí al castellà obres de Goethe, Macaulay, William James i Víctor Català.
Bartomeu Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1733) Frare dominicà. Fou lector de teologia i prior al convent palmesà. Deixà poesies en llatí.
Francesc Domenge (Palma de Mallorca, segle XVII – 1731) Pintor. Potser fill de Jaume Domenge. Autor d’un retrat del rei-arxiduc Carles III.
Jaume Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Pintor. Excel·lí en el retrat.
(Palma de Mallorca, 1728 – 1779)
Jurista. Estudià humanitats, filosofia i dret a la universitat de Mallorca. Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull.
Féu una transcripció, corregida i augmentada -avui perduda-, del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín, d’Antoni Oliver i Feliu.
(Palma de Mallorca, 27 març 1768 – 1 desembre 1848)
Militar i polític. Nebot del cardenal Antoni Despuig i Dameto.
Comte de Montenegro i de Montoro, combaté en la guerra contra França (1794-95) i prengué part en la represa de Menorca el 1798. A Mallorca fou fiscal militar de la Junta Suprema del 1808 i, posteriorment, diputat a les corts.
Fou mariscal de camp (1833), governador i capità general de les Balears (1834-36) i president de la Reial Audiència. Durant 17 anys fou el primer director de la Reial Societat Mallorquina d’Amics del País.
Dades dels Països Catalans 