Arxiu d'etiquetes: organistes

Marsal i Boguñà, Pau

(Terrassa, Vallès Occidental, 1761 – 23 abril 1838)

Compositor i organista. Germà de Ramon.

Format a l’abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d’Eivissa i organista de la de Palència.

Escriví composicions religioses.

Marraco i Ferrer, Josep

(Barcelona, 6 abril 1835 – 7 desembre 1913)

Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort.

El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II de Borbó, composta per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona. Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Domingo Dulce, 1869) i un Te Deum (1871).

Fou un gran improvisador a l’orgue.

Maideu i Auguet, Josep

(Ripoll, Ripollès, 3 maig 1893 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 8 gener 1971)

Organista i compositor. Deixeble de Lluís Romeu i Josep Colomer. Fou nomenat el 1912 organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Compongué nombroses obres religioses i col·leccionà dos reculls de cançons populars catalanes. Intervingué en l’elaboració del Cancionero popular español.

Lleys i Pagès, Isidre

(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)

Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.

Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.

Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.

Lambert i Caminal, Joan Baptista

(Barcelona, 20 juliol 1884 – 4 maig 1945)

Músic. Deixeble d’Enric Morera.

Fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir de 1929 i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45).

És autor d’obres religioses, simfòniques, corals, de cançons i de peces per a orgue.

De la seva producció escènica destaca la sarsuela Por una mujer.

Julià i Julià, Benet

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 febrer 1727 – Montserrat, Bages, 5 desembre 1787)

(o Benet Julià i Ros)  Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l’Escolania de Montserrat.

Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754.

Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.

Iglésias del Marquet i Beà, Isidor

(Artesa de Segre, Noguera, 29 juliol 1896 – Aspa, Segrià, 2 febrer 1948)

Organista, folklorista i religiós. Fou organista de la catedral de Lleida.

Féu una notable labor de folklorista des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, així com per mitjà de nombrosos concerts, conferències i premsa.

Publicà Aportació al cançoner popular ilerdenc (en dos volums), i començà la publicació del cançoner popular de les comarques del Baix Segre i de les Garrigues.

Goberna i Franchi, Robert

(Barcelona, 1 agost 1859 – 4 octubre 1934)

Compositor i organista. Exercí la crítica a “Las Noticias” i publicà el mètode El órgano moderno.

Mestre de capella de la Concepció, a Barcelona, és autor d’una àmplia producció, especialment de caràcter religiós.

Ferrer i Oller, Mateu

(Barcelona, 24 febrer 1788 – 4 gener 1864)

Organista, director d’orquestra i compositor. Conegut per Mateuet. Deixeble de Francesc Queralt (composició) i de Carles Baguer (orgue), al qual succeí com a organista de la catedral de Barcelona a partir del 1815; fou mestre de capella de la catedral l’any 1830.

Fou director del teatre de la Santa Creu durant més de trenta anys, a partir del 1827. Fou mestre dels músics Baltasar Simó Saldoni, Nicolau Manent, Rovira i Francesc Porcell.

De la seva producció són especialment remarcables un responsori i un Benedictus. Compongué obres escèniques, vocals i per a instruments de tecla.

Fou un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla.

Ferrer i Domènech, Lluís

(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)

Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.

Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.

Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).

L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech  (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934)  Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).