Arxiu d'etiquetes: organistes

Pongem, Joan

(Mataró, Maresme, vers 1642 – Montserrat, Bages, 1695)

Organista. Format a l’escolania de Montserrat, ingressà a la comunitat el 1659.

Fou organista del monestir i col·laborà amb Joan Cererols en el mestratge de l’escolania.

Ponç, Josep

(Girona, 1768 – València, 1818)

Compositor i organista. Deixeble de Jaume Balius.

Fou mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1791 i de la de València (1793).

Escriví nombroses obres religioses i profanes d’escriptura polifònica molt complexa, entre les quals cal esmentar Responsoris de Nadal i Batalla entre Miguel y Luzbel.

Plans i Bagués, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 1857 – 1909)

Músic. Deixeble d’Anselm Barba. Fou organista i mestre de capella notable.

Compongué obres simfòniques i de cambra, música religiosa, corals, preludis i fugues per a orgue.

L’any 1898 fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell.

Pérez i Moya, Antoni

(València, 13 juny 1884 – Barcelona, 3 març 1964)

Compositor, organista i director de cors. Infant de cor de la Mercè de Barcelona, en fou nomenat organista l’any 1901.

A partir del 1904 es dedicà a la direcció coral i fou director, entre altres cors barcelonins, de l’Orfeó Montserrat (1919-36), de l’Orfeó de Sants (1925-55) i de l’Orfeó de Santa Llúcia (1943-55).

La seva producció és amplíssima; hi destaquen obres religioses i corals. Harmonitzà cançons tradicionals catalanes i és autor de nombroses sardanes per a la cobla i per a cor mixt amb cobla.

Fou el pare d’Antoni Pérez i Simó.

Pardàs i Font, Primitiu

(Barcelona, 9 novembre 1828 – 20 octubre 1897)

Compositor i organista de les esglésies barcelonines del Pi i de Santa Maria del Mar.

Publicà un mètode de solfeig.

És autor de música sacra.

Montserrat i Boada, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1820 – Vic, Osona, 1892)

Músic. Fou organista de l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1840-56).

Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic.

Deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral. Autor, a més de l’oda simfònica La armoniosa.

Mola i Mateu, Jaume Manuel

(la Sentiu de Sió, Noguera, 7 abril 1918 – Barcelona, 2 agost 1991)

Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l’Amèrica Llatina.

És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals.

Ha publicat una Antología musical al servicio del templo.

Mercè i de Fondevila -germans-

Aleix Mercè i de Fondevila  (Lleida, 5 gener 1805 – 1871)  Músic. Format a l’escolania de la catedral de Lleida, fou organista de l’església de Sant Joan d’aquesta ciutat. El 1828 anà a Madrid, on fou ordenat sacerdot. Perdé les oposicions a mestre de capella de la Real Capilla de Madrid -que guanyà Francesc Andreví-. Ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Lleida (1832-71), i escriví unes quatre-centes obres religioses, entre les quals destaca un Miserere. Publicà la revista musical “La Lira Sacro Hispana”.

Antoni Mercè i de Fondevila   (Lleida, vers 1810 – 1876)  Compositor. Autor d’una Missa per a gran orquestra, d’un Stabat Mater, d’una Salve i d’altres peces religioses d’un estil influït per l’òpera italiana, que assoliren una gran difusió. També escriví peces per a piano. El 1865 inicià la “Biblioteca Musical Religiosa”, col·lecció on edità diverses obres seves.

Menalt, Gabriel

(Mataró, Maresme, segle XVII – Barcelona, 1687)

(o Manald)  Músic i sacerdot. Fou organista, per oposició, de Santa Maria del Mar de Barcelona (1679-87), on també fou mestre de capella durant un període breu.

Hom en conserva obres per a orgue, tientos, versos i motets de força interès i força qualitat.

Martín i Coll, Antoni

(Reus, Baix Camp, 18 desembre 1671 – Madrid, després 1734)

Organista i teòric. Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies.

Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors.

Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734).