Arxiu d'etiquetes: organismes

Servei Meteorològic de Catalunya

6 Respostes

(Catalunya, 31 març 1921 – )

(MeteoCat)  Organisme. Creat pel consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans i sota l’impuls i la direcció d’Eduard Fontserè. Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè.

Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional. El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia.

El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l’Atlas internacional dels núvols, amb edicions en anglès, francès, alemany i català. El 1930 publicà, entre d’altres, l’Atlas pluviomètric de Catalunya.

El 1933-34 disposà del vaixell de guerra Xauen per a la realització d’un pla d’observacions per la costa catalana i constituí (1934) la Comissió de l’Estudi de la Mar de Catalunya. Posà en funcionament, també el 1934, un observatori a Sant Jeroni (Montserrat) i bastí el del turó de l’Home (Montseny).

El 1939 les seves instal·lacions foren destruïdes pels franquistes i el seu arxiu i la seva biblioteca duts a Madrid.

Amb la recuperació de les institucions d’autogovern (1979), la Generalitat de Catalunya recuperà gradualment les competències en matèria de meteorologia.

El 1995 fou instal·lada a l’Observatori Fabra una estació automàtica de vigilància atmosfèrica, base de la xarxa de control del sistema meteorològic català. El 1996 la Generalitat tornà a crear el Servei Meteorològic de Catalunya.

Enllaç web:  Servei Meteorològic de Catalunya

Servei Català de Trànsit

Deixa un comentari

(Catalunya, gener 1998 – )

Organisme dependent de la Generalitat. Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat.

En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s’hi incorporaren les de Lleida, i des de l’1 de desembre de 2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes.

Les tasques bàsiques del Servei són l’elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l’educació viària i la informació permanent sobre la situació de les vies catalanes.

Enllaç web:  Servei Català de Trànsit

Servei Català de la Salut

1 Resposta

(Catalunya, 1990 – )

(CatSalut)  Organisme de la Generalitat. Garanteix la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública de Catalunya i, per tant, és el responsable de vetllar per l’equitat, la qualitat i l’eficiència del serveis que rep la població.

Per donar compliment a aquests objectius garantint una assistència sanitària integral i de qualitat, disposa d’una xarxa de centres i serveis sanitaris distribuïts per tot el territori i pròxims a la població: centres d’atenció primària i consultoris locals, hospitals comarcals i d’alta tecnologia, centres i serveis de salut mental i sociosanitaris.

També disposa d’altres recursos que completen l’atenció sanitària: rehabilitació, atenció a les drogodependències, transport sanitari i altres prestacions, com ara el finançament dels medicaments i dels articles ortoprotètics.

La targeta sanitària és el document d’acreditació i identificació que permet l’accés dels seus usuaris a tots aquests centres i serveis.

Des del punt de vista organitzatiu s’estructura de forma desconcentrada en vuit regions sanitàries per permetre, sobretot, una millora en la qualitat al servei al ciutadà, tant en el tracte com en l’assistència.

Enllaç web:  Servei Català de la Salut

Mossos d’Esquadra

13 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1690 – )

Cos armat i policial. Creat el 1690 per Pere Anton Veciana, batlle de Valls, i destinada inicialment a combatre els lladres malfactors de la comarca. Foren institucionalitzades a Catalunya el 1719-21, per perseguir dissidents polítics, lladres i contrabandistes. Felip V li donà caràcter d’institució oficial l’any 1729, i restà estabilitzada a la mort de Veciana (1736).

Els Mossos tenien un fur militar i depenien alhora del capità general i de la Reial Audiència de Catalunya; el cos era sufragat amb càrrec als béns o les rendes dels municipis. Durant el segle XVIII contribuí a la pau relativa del camp català. A la primera guerra carlina assoliren el nombre màxim de membres, però posteriorment anaren perdent importància gairebé fins a desaparèixer.

mossosDependents del govern català durant la Segona República, participaren en la repressió de l’aixecament militar del 1936 i foren abolits després de la guerra civil pel règim de Franco.

Creats novament per la diputació de Barcelona com a simple cos de seguretat de les instal·lacions i propietats de la corporació i territorialment limitats a la província de Barcelona, el 1980 foren traspassats a la restaurada Generalitat de Catalunya perquè constituïssin l’embrió de la policia autonòmica, com fou aprovat en l’Estatut de Catalunya, fet que s’esdevingué segons un reial decret el 1984.

El desplegament dels Mossos es realitzà des d’aleshores de forma progressiva, i a partir del 1997 també s’inicià el traspàs de les competències de trànsit. L’any 2008 s’assolí la seva implantació a tot el territori català.

Enllaç web: Mossos d’Esquadra

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears

11 Respostes

(Barcelona, 1930 – )

(COAC)  Organisme professional. Constituït definitivament el 1931 amb el nom de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. En fou el primer degà electiu Ricard Giralt i Casadesús. Comprenia, en principi, Catalunya, Balears, Aragó i la província de Logronyo; des del 1933 la seva àrea restà reduïda a les dues primeres zones.

La seva finalitat és d’obtenir un millorament de la construcció i, alhora, d’agrupar els arquitectes i defensar llurs interessos professionals. Fins al 1936 coexistí amb l’antiga Associació d’Arquitectes de Catalunya, i el 19 de juliol de 1936 el Sindicat d’Arquitectes de Catalunya substituí ambdues entitats.

La segona època s’inicià el 1939, amb la presidència de Francesc Guàrdia i Vial; el 1949 organitzà un concurs de projectes per a resoldre el problema de l’habitatge econòmic a Barcelona. El 1964 la junta presidida per Antoni de Moragas creà la Comissió de Cultura i l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny (AHUAD).

La seva biblioteca especialitzada conté 20.000 volums. Fins al 1935 publicà el “Butlletí del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears” i, des del 1944, “Cuadernos de Arquitectura”. Promou també edicions d’interès arquitectònic i urbanístic.

Enllaç web: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya