Arxiu d'etiquetes: organismes

Consell General d’Aran

(Vall d’Aran, 13 juliol 1990 – )

(aranès: Conselh Generau d’Aran)  Òrgan de govern. Rep el nom de l’antiga institució de govern de la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any en què fou suprimida per Pascual Madoz, i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual.

La seva restitució fou aprovada per llei del Parlament de Catalunya i entrà en vigor el 1 de gener de 1991.

El Consell té competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, entre d’altres.

Hom estableix també un règim de finançament, segons el qual el Consell disposa de contribucions específiques i, a més, acorda amb la Generalitat les assignacions del pressupost.

És format per una cambra de 13 consellers generals, un dels quals és elegit síndic (cap de govern) en la sessió constitutiva del Consell.

Els consellers són escollits cada quatre anys pel cens de les sis circumscripcions.

Enllaç web: Conselh Generau d’Aran

Consell Escolar de Catalunya

(Catalunya, 1985 – )

Organisme superior de consulta i participació dels sectors inclosos en la programació general de l’ensenyament no universitari. Creat per la Llei de Consells Escolars del desembre de 1985 de la Generalitat.

Són representats els professors de l’àmbit no universitari, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal d’administració i de servei dels centres docents, els titulars de centres privats, les centrals i organitzacions sindicals i patronals, els moviments de renovació pedagògica, l’administració educativa, l’administració local, els presidents dels consells escolars territorials, les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans, els col·legis professionals i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a més de tres personalitats reconegudes en el camp de l’educació.

La funció consultiva i participativa pròpia és exercida en àmbits més reduïts pels consells territorials i els consells escolars municipals.

Enllaç web: Consell Escolar de Catalunya

Consell d’Urbanisme

(Catalunya, 1937 – 1939)

Organisme projectat per la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat d’orientar i controlar la urbanització de les ciutats i les comarques de Catalunya, a partir de l’aprovació d’un Estatut urbanístic.

Dependent de la conselleria d’economia, havia d’ésser formada per representants de les federacions immobiliàries regionals, de les caixes immobiliàries, de l’associació d’enginyers i dels sindicats de metges i d’arquitectes de Catalunya.

La municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937) fou el primer pas cap a la creació d’aquest consell.

Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, 11 agost 1936 – 1939)

Organisme creat per decret de la Generalitat. Tenia la doble funció de dirigir i ordenar l’economia catalana en col·laboració amb el Departament d’Economia i de formalitzar un programa comú de tots els grups i de totes les organitzacions polítiques i sindicals de què els seus membres eren representants.

Va tenir un paper molt important en la redacció i l’aplicació del decret de col·lectivitzacions, i en nasqueren els Consells Generals d’Indústria i les Federacions Econòmiques.

La CNT i el POUM eren partidaris d’una socialització més profunda: generalitzar la col·lectivització de l’economia i el control sindical d’aquesta. En canvi el PSUC i els altres partits eren partidaris de limitar i controlar estatalment les col·lectivitzacions per tal de defensar els interessos de la petita burgesia.

Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, fou exclosa la representació del POUM i s’imposà aquesta segona tendència, fet que comportà la congelació de la política de col·lectivitzacions.

Consell de Vint

(Barcelona, 1394 – 1716)

(o Consell dels Vint) Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de la ciutat, creat per Joan I de Catalunya. A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent.

Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells (majors de quaranta anys), i l’altra, els joves (majors de vint-i-cinc), els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia.

Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge.

Fou suprimit amb el decret de Nova Planta. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comerç.

Consell de Relacions Internacionals de la Generalitat

(Catalunya, 1938 – 1939)

Organisme. Constituït a fi de garantir que l’aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d’aquest.

Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d’empresa els termes de la indemnització.

Consell de Pedagogia

(Barcelona, 1913 – 1924)

Organisme, creat a partir del Consell d’Investigació Pedagògica creada per la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts de la diputació de Barcelona, el qual el 31 de gener de 1916 emprengué una nova etapa i adoptà el nom definitiu, que passà a dependre de la Mancomunitat de Catalunya el 14 d’abril de 1920. El primer director fou Eugeni d’Ors, i Alexandre Cirici el primer secretari.

D’entre les seves activitats cal assenyalar l’organització de les Escoles d’Estiu, l’extensió del sistema Montessori, la creació dels Estudis Normals, la fundació de les escoles pilot de la Mancomunitat, el servei de publicacions “Quaderns d’Estudi”, “Butlletí dels Mestres” i els textos de divulgació de la “Biblioteca Minerva”; organitzà, també, una magnífica biblioteca pedagògica i assessora els altres organismes de la Mancomunitat per a l’establiment de biblioteques especialitzades.

Suspeses les activitats del Consell per la Dictadura de Primo de Rivera, la seva obra es perpetuà a través del Consell Informatiu de Pedagogia, creat el 1930, i sobretot pel Consell de Cultura de la Generalitat, que nasqué amb l’adveniment de la República.

Consell de l’Escola Nova Unificada

(Catalunya, 27 juliol 1936 – 1939)

(CENU)  Organisme creat per la Generalitat por després d’iniciada la guerra civil, per tal d’implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis.

Estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d’entitats pedagògiques i polítiques.

La principal aportació fou el Pla General d’Ensenyament que es proposà com a meta urgent l’escolarització de tots els infants de Catalunya.

No obstant això, les difícils condicions creades per l’avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l’abast del projecte.

Consell de l’Escola Cristiana de Catalunya

(Catalunya, 1977 – setembre 2003)

Organisme. Creat després d’una sèrie de contactes que s’iniciaren en una reunió dels bisbes de Catalunya, d’on sortí el document L’escola cristiana que volem.

El 1979 celebrà el seu primer congrés, reflectit en el treball Una escola per Catalunya avui i aquí.

El 2003 fou substituït per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

(Catalunya, 5 juliol 1996 – )

(CAC)  Organisme públic. Instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals. El seu funcionament i els seus objectius són regulats per la llei 8/96 del Parlament de Catalunya.

El consell de govern aprovà el seu funcionament al gener de 1997. Té funcions consultives i d’assessorament del poder executiu i del legislatiu i funciona de manera col·legiada.

Enllaç web: Consell de l’Audiovisual de Catalunya