Francesc de Sentmenat (Catalunya, segle XV) Noble. Fill segon d’un senyor de Sentmenat. Serví Ferran II el Catòlic. Tingué el títol de vicealmirall de Castella.
Guillem de Sentmenat (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Senyor dels castells de Sentmenat, de Tortosa i de Carles. Vengué al rei (1302) la vegueria, l’escrivania de la cúria, la paeria i la presó de la Suda de Tortosa.
(Catalunya, segle XIII)
Senyor de Vilanova de la Muga. Fou tutor de Ponç IV d’Empúries durant la minoritat d’aquest, després de mort el comte Hug IV.
(Catalunya ?, segle XIV)
Noble. El 1354 fou nomenat vicari general o representant ducal als dominis catalans d’Atenes i Neopàtria.
El 1359 seria substituït al càrrec per Mateu de Montcada i Sclafani.
Guillem de Saportella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya. Fou un dels conqueridors de València el 1238. Hi rebé una donació d’importància.
Guillem de Saportella (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Pertanyia al llinatge dels Saportella. Assistí a les Corts de Tortosa del 1225.
(Catalunya, segle XV – Burgos, Castella, 1475)
Baró de Castellfollit. Fill i hereu de Ramon de Santapau i de Cardona. Per a redimir al seu pare serví Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on morí al setge de Burgos, pocs mesos abans que el seu pare.
Foren fills seus:
Ponç de Santapau i Filingeri (Sicília, Itàlia, segle XV – 1542) President i capità general de Sicília (1516). Fou el pare d’Antoni, Francesc i Maria Antònia de Santapau i Branciforte.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1475)
Baró de Butera i Licodia. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles i de Marquesa de Cardona. Heretà del seu pare, mort devers el 1438, els feus sicilians de la família, mentre que la baronia pairal passava al seu germanastre Hug (V) de Santa Pau. El 1447 féu una donació graciosa i important a la seva neboda Violant, desposseïda de la baronia de Santa Pau.
Fou una figura de relleu a Sicília. En 1460 era un dels partidaris de proclamar Carles de Viana rei de l’illa. Devers el 1474, acusat de ser culpable d’una mort, fou pres i patí la confiscació dels seus béns. Per redimir-lo, el seu fill Galceran anà a servir Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on havia de trobar una tràgica fi.
La seva neboda fou Beatriu de Santapau i de Centelles (Sicília, Itàlia, segle XV) Baronessa de Castellfollit i Mosset. Rebé una donació (1447) del seu oncle per a compensar-la de la pèrdua de la baronia de Santa Pau.
Bernat de Sant Vicenç (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Destacà a la cort dels comtes Ramon Borrell i Berenguer Ramon I de Barcelona.
Pere de Sant Vicenç (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Noble. Participà a la campanya de croada contra Almeria, empresa el 1309 pel rei Jaume II el Just.
Roger de Sant Vicenç (Catalunya, segle XIV) Noble. Anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que manava l’infant Alfons (1323). El 1331 cooperà al projecte de croada contra Granada que seria suspès per la sobtada aliança entre castellans i sarraïns.
Vicent Sant Vicenç (País Valencià, segle XIV – segle XV) Pintor. Vivia el 1416.
Arnau de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.
Berenguer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.
Ferrer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.
Gaspar de Sant Martí (País Valencià, segle XVII) Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l’església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.
Gombau de Sant Martí (Catalunya, segle XIV) Noble. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.
Ramon de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Noble. El 1190 s’alià, amb Ponç III de Cabrera i altres nobles, al bàndol d’Arnau I de Castellbó que, per qüestions d’interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell i amb el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens.
Roderic de Sant Martí (País Valencià, segle XIV) Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III el Cerimoniós. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l’estol de Ponç (IV) de Santapau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L’any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Noble. Es mostrà partidari de Pere III el Cerimoniós durant les accions d’aquest per desposseir Jaume III de Mallorca, tot i que el darrer era el seu sobirà natural. Jaume el féu empresonar a Perpinyà.
El 1344, a la segona campanya del Rosselló, Pere III assegurà la seva llibertat conservant presoner Pagà, fill natural del rei de Mallorca, fins que fou concertat un bescanvi concret dels dos captius.
Guillem de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Noble. Fill d’un homònim i d’una filla quasi desconeguda del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1177 el seu oncle Ermengol VII el citaria en cinquè lloc a la successió del comtat.
Guillem de Sant Martí (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1229 anà a Mallorca amb les forces de Guillem de Montcada, del qual era vassall. Formà part a l’avantguarda a la batalla de la serra de Portopí, on moriria el seu senyor.
