Arxiu d'etiquetes: nobles

Sant Vicenç -varis bio-

Bernat de Sant Vicenç  (Catalunya, segle X – segle XI)  Noble. Destacà a la cort dels comtes Ramon Borrell i Berenguer Ramon I de Barcelona.

Pere de Sant Vicenç  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Participà a la campanya de croada contra Almeria, empresa el 1309 pel rei Jaume II el Just.

Roger de Sant Vicenç  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que manava l’infant Alfons (1323). El 1331 cooperà al projecte de croada contra Granada que seria suspès per la sobtada aliança entre castellans i sarraïns.

Vicent Sant Vicenç  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Pintor. Vivia el 1416.

Sant Martí -varis bio-

Arnau de Sant Martí  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.

Berenguer de Sant Martí  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.

Ferrer de Sant Martí  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.

Gaspar de Sant Martí  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l’església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.

Gombau de Sant Martí  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.

Ramon de Sant Martí  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1190 s’alià, amb Ponç III de Cabrera i altres nobles, al bàndol d’Arnau I de Castellbó que, per qüestions d’interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell i amb el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens.

Roderic de Sant Martí  (País Valencià, segle XIV)  Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III el Cerimoniós. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l’estol de Ponç (IV) de Santapau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L’any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.

Sant Martí, Pere de

(Catalunya Nord, segle XIV)

Noble. Es mostrà partidari de Pere III el Cerimoniós durant les accions d’aquest per desposseir Jaume III de Mallorca, tot i que el darrer era el seu sobirà natural. Jaume el féu empresonar a Perpinyà.

El 1344, a la segona campanya del Rosselló, Pere III assegurà la seva llibertat conservant presoner Pagà, fill natural del rei de Mallorca, fins que fou concertat un bescanvi concret dels dos captius.

Sant Martí, Guillem de -varis-

Guillem de Sant Martí  (Catalunya, segle XII)  Noble. Fill d’un homònim i d’una filla quasi desconeguda del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1177 el seu oncle Ermengol VII el citaria en cinquè lloc a la successió del comtat.

Guillem de Sant Martí  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1229 anà a Mallorca amb les forces de Guillem de Montcada, del qual era vassall. Formà part a l’avantguarda a la batalla de la serra de Portopí, on moriria el seu senyor.

Sagué, Arnau de

(Cerdanya, segle XIII)

Noble. Participà a la conquesta de València. Com a recompensa del seu esforç, Jaume I de Catalunya disposà que fos afavorit als repartiments. Rebé donacions a Gandia.

Rubí, Sunifred de

(Catalunya, segle X – segle XI)

Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell I de Barcelona.

Rosanes, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Noble. El 1217 era castellà de Rosanes, i sembla que al seu temps el castell passà a la família com a propietat.

Rosanes, Galceran de

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Castellà o propietari de Rosanes. Serví amb Jaume II el Just a les campanyes de Múrcia. Fou nomenat capità de Guardamar.

Pot ser l’homònim que morí el 1300, o un altre que traspassà el 1323.

Rocafort -varis bio-

Bernat de Rocafort  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurava al servei i consell de Pere I el Catòlic.

Guillem de Rocafort  (Urgell, segle XII)  Noble. El 1194 figurava entre els garantidors dels acords entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

Joan Rocafort  (País Valencià, segle XV)  Escriptor i mestre de teologia. Se’n conserva la resposta a una demanda poètica de Pere Martines, que contestà també un poeta més conegut, Francesc Ferrer. És probable que aquest Rocafort no hagí d’ésser confós amb l’homònim.

Rocabertí i de Llupià, Josep de

(Catalunya, segle XVIII – 1755)

Segon marquès d’Argençola. Fou partidari dels borbònics durant la guerra de Successió.

Aquests el nomenarien regidor de Barcelona el 1718.