Arxiu d'etiquetes: museus

Museu Nacional d’Art de Catalunya

44 Respostes

(Barcelona, 15 desembre 1995 – )

(MNAC)  Museu, que es continuació de l’antic Museu d’Art de Catalunya, creat per la Generalitat republicana el 1934. Instal·lat al Palau Nacional de Montjuïc, on s’ha realitzat una reforma exhaustiva (segons el projecte de l’arquitecta Gae Aulenti).

El museu conté una de les millors col·leccions d’art romànic del món, amb el cèlebre absis de Sant Climent de Taüll i el conjunt relacionat amb el mestre de Pedret, obres cabdals de l’art medieval europeu. És també molt notable la secció dedicada al gòtic, mentre que les del Renaixement i barroc tenen menor relleu.

Enllaç web: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

2 Respostes

(Tarragona, 1982 – )

(MNAT)  Museu. Nom que prengué el Museu Arqueològic de Tarragona quan passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.

Al juliol de 1998 tingué lloc l’obertura del Centre d’Interpretació de la vil·la romana dels Munts, a Altafulla, i de l’itinerari de visita pública d’aquest jaciment, que depèn del MNAT. El nou centre és constituït per un espai d’acollida i un àmbit expositiu dedicat a explicar als visitants les característiques d’una vil·la residencial romana del segle I dC.

Al juliol de 1999 s’obrí al públic de nou el mausoleu de Centcelles, també dependent del MNAT, després d’una remodelació basada en un projecte museogràfic que incideix especialment en els objectius didàctics i de difusió.

Actualment incorpora els centres següents: Museu Arqueològic, Museu de la Necròpoli Paleocristiana, edifici de Serveis Centrals, vil·la romana dels Munts i vil·la romana i mausoleu constantinià de Centcelles.

La trajectòria i el patrimoni del MNAT tingueren un pes rellevant en la declaració l’any 2000 de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat. Des del novembre de 2004 forma part d’una Xarxa de Museus Europeus de Romanitat. L’any 2005, fou guardonat amb un dels premis de l’Aigua per l’exposició Tarraco i l’aigua.

Enllaç web: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Museu Molí Paperer de Capellades

Deixa un comentari

(Capellades, Anoia, 6 juliol 1961 – )

Equipament museístic. Situat a l’antic Molí de la Vila de Capellades, actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Es tracta d’un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l’actualitat. Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d’un molí paperer del segle XVIII.

El 1999 s’hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns.

Enllaç web: Museu Molí Paperer de Capellades

Museu Marítim de Barcelona

8 Respostes

(Barcelona, 18 gener 1941 – )

(MMB)  Museu de la diputació. Fundat a les Drassanes de Barcelona amb fons recollits fins al 1939 per l’Escola Superior de Marina Civil.

Conté nombroses peces de la història marinera catalana, com són una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca (1439), nombrosos models de vaixells, ex-vots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, una maqueta del submarí Ictíneo de Monturiol i una reproducció de la galera comandada per Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.

Del museu depèn també la reproducció, de mida natural, de la nau Santa Maria de Cristòfor Colom, fondejada al moll de la Porta de la Pau. El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament, la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i les Drassanes.

Enllaç web: Museu Marítim de Barcelona

Museu Frederic Marès

4 Respostes

(Barcelona, 1946 – )

Museu municipal d’escultura. Format amb les col·leccions donades a la ciutat per l’escultor Frederic Marès. Instal·lat a l’ala esquerra del Palau Reial Major, edifici gòtic proper a la catedral de Barcelona, conté una extensa col·lecció d’escultura medieval de la península Ibèrica, única per la seva quantitat i qualitat.

Compta també amb obres, especialment escultures, que van des de l’època preromana fins al segle XX, i l’anomenat Museu sentimental, amb nombroses col·leccions d’arts sumptuàries i d’artesania dels segles XIV a XIX. La remodelació de 1997-99 ha incorporat al centre una sala d’exposicions temporals.

Enllaç web: Museu Frederic Marès

Museu Episcopal de Vic

23 Respostes

(Vic, Osona, 1891 – )

(MEV)  Museu. Creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.

De bon principi fou instal·lat a les dependències del sobreclaustre de la seu i del palau bisbal. Com a conservadors, destacaren especialment Josep Gudiol i Cunill (1898) i Eduard Junyent (1931).

El 1941 fou cedit per a museu l’antic col·legi de Sant Josep, on foren inaugurades les sèries de pintura gòtica (1948), les d’art romànic i d’escultura (1952) i les d’arqueologia, de teixits, de ceràmica, de monetari, d’orfebreria i de lapidari (1967).

Hi sobresurten la col·lecció d’antependis romànics, els murals de Sant Sadurní d’Osormort, el Brull, Sescorts, la Seu d’Urgell, les talles del descendiment d’Erill la Vall i majestats i icones marianes, que van del romànic al gòtic. La imatgeria gòtica té peces, d’una gran sensibilitat, de la Mare de Déu i dels sants i un retaule sencer d’alabastre de Bernat Saulet (1341).

El 18 de maig de 2002 s’inaugurà el nou museu, totalment remodelat. El nou edifici, projectat pels arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, amb un perímetre irregular que respecta el traçat medieval dels carrers que l’envolten, fou construït en el mateix emplaçament que l’antic museu, al costat de la catedral. Disposa de 6.300 m2, dels quals 2.500 corresponen a exposició permanent. Les dependències estan repartides entre soterrani, planta baixa i tres pisos.

Dels prop de 23.000 objectes del fons del museu, se n’exposen uns 3.400 a les sales d’exposició permanent. El museu també disposa de tallers didàctics, sala d’actes, espai audiovisual, biblioteca especialitzada i altres dependències tècniques. L’any 2003 el museu obtingué el Premi Nacional de patrimoni cultural per la seva important contribució a la difusió de l’art medieval català.

El 2004 obrí a la visita pública les seves Galeries d’Estudi, organitzades com a magatzems visitables, que faciliten l’accés dels usuaris i la lliure contemplació d’una part de les col·leccions en reserva.

Enllaç web: Museu Episcopal de Vic

Museu Egipci de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 març 1994 – )

Museu dedicat a l’egiptologia que pertany a la Fundació Arqueològica Clos. Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa.

Els fons provenen de la col·lecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés.

Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics: faraons, nobles, artesania, art funerari i vida quotidiana, segons un projecte museogràfic que pretén donar tot el protagonisme als objectes, però mantenint un marcat caràcter didàctic.

A part de les àrees d’exposició, el museu disposa de tres aules per a cursos i una biblioteca amb deu llocs per a la consulta i cinc mil exemplars.

Enllaç web: Museu Egipci de Barcelona

Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

3 Respostes

(Solsona, Solsonès, 1982 – )

Museu. Creat per un acord entre el bisbat, l’ajuntament de Solsona i la Generalitat de Catalunya.

Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la instal·lació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776.

Hi destaca la col·lecció prehistòrica (estacions de l’art medieval, les pintures murals de Pedret (segle X) i les del Mestre del Lluçanès, procedents de Sant Pau de Casserres (segle XIII), un calvari de la col·legiata de Cardona, el frontal de Sagàs (segle XII), un retaule de Sant Jaume de Frontanyà (final del segle XIII), un frontal de Sant Martí (segle XIV), un calvari de Lluís Borrassà, procedent de Sant Llorenç de Morunys (1419), la famosa taula del Sant Sopar, de Jaume Ferrer I (segle XV), i altres obres, de Pere Serra, del Mestre de la Pentecosta de Cardona (segle XV), del Mestre Cérvoles, etc.

Té també algunes talles romàniques, restes escultòriques de la catedral, sarcòfags, etc, i reliquiaris, obres de forja, peces d’orfebreria i algunes col·leccions particulars. Té un singular interès la secció de la sal, creada el 1849 per Joan Riba i formada per curiosos objectes esculpits en sal de Cardona.

El museu és dotat d’instal·lacions i serveis tècnics totalment modernitzats.

Enllaç web: Museu de Solsona

Museu d’Història de Barcelona

23 Respostes

(Barcelona, 14 abril 1943 – )

(MUHBA)  Museu municipal. Fundat sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere. Situat a la casa Padellàs (segles XV-XVI), fou en traslladar-se aquesta del seu emplaçament original al carrer Mercaders fins a la plaça del Rei, que es descobriren als nous fonaments les restes de la ciutat romana, raó per la qual es decidí convertir la casa en museu.

Aquest conté, a més, testimonis de la presència medieval, jueva i àrab a la ciutat, així com de la seva evolució urbana. Dins el Palau Reial Major, a la capella de Santa Àgata, hi ha el cèlebre retaule del Conestable, de Jaume Huguet.

El museu té com a annexos diverses restes romanes de la ciutat (columnes del temple d’August, necròpolis de la plaça Villa de Madrid), i la galeria de catalans il·lustres, al palau de Recasens.

Enllaç web: Museu d’Història de Barcelona

Museu d’Història de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 29 febrer 1996 – )

(MHC)  Museu creat per la Generalitat. Instal·lat a l’edifici del Palau de Mar construït per Elies Rogent (1901). Presenta un ampli recorregut per la història catalana, ordenada en nou seccions: del neolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació (segles IX-XIII), l’expansió mediterrània (1213-1516), Catalunya com a perifèria de l’Imperi dels Àustries (1516-1714), el redreç del segle XVIII, la industrialització (segle XIX), el segle XX fins els anys 30, del franquisme a 1980 i perspectives de futur.

Concebut com un museu interactiu i de vocació pedagògica, organitza també exposicions temporals i té una biblioteca i una mediateca de temes històrics.

Enllaç web: Museu d’Història de Catalunya