Arxiu d'etiquetes: Montserrat (cult)

Garí, Joan

1 Resposta

(Montserrat, Bages, segle IX)

Protagonista d’una llegenda.

Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó.

Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puel·les, on fou abadessa; la comunitat d’aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d’anacoreta.

Notícies clares d’aquesta llegenda daten del segle. XV. Cristòfor de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l’argument de l’òpera Garín de Tomás Bretón.

Congrés Litúrgic de Montserrat, Tercer

Deixa un comentari

(Montserrat, Bages, del 25 al 29 juny 1990)

Congrés convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el 75è aniversari del primer Congrés i el 25è del segon.

Estigué centrat en els temes: La litúrgia al cor de la vida cristiana i Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya.

Hi assistiren uns 600 congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví.

Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi.

Foren aprovades unes conclusions, que no han tingut gaire repercussió. El 1992 hom n’edità les actes.

Congrés Litúrgic de Montserrat, Segon

2 Respostes

(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1965)

Congrés celebrat en commemoració del cinquantenari del primer. Tingué com a objectiu l’estudi de la litúrgia del demà.

Hi assistiren els bisbes de Sogorb-Castelló, Vic, Girona i Barcelona.

Bé que no ha deixat una empremta tan forta com el primer, fou més científic.

N’ha estat fruit la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (1969).

Congrés Litúrgic de Montserrat, Primer

4 Respostes

(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1915)

Congrés. Presidit per F. Ragonesi, nunci de la Santa Seu, i pels bisbes de Catalunya, en fou secretari Lluís Carreras.

Els temes centrals versaren sobre la missa, i es van dividir les sessions en estudis històrics, ministeris sacerdotals i gregorianisme, i popularització de la litúrgia.

Esdevingué un fet important en la vida espiritual del país, i en foren fruit l’Eucologi, a cura de Carreras, Josep Tarré i Frederic Clascar, l’Associació Gregorianista, els Amics de l’Art Litúrgic, etc.

Comissió Abat Oliba

3 Respostes

(Montserrat, Bages, 27 abril 1947)

Entitat organitzadora de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general, i la col·laboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell.

Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100.000 persones.

Catalonia Monastica

3 Respostes

(Montserrat, Bages, 1927 – 1929)

Publicació. Fundada per Anselm Albareda i editada per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans.

N’aparegueren dos volums (1927-29). Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia.

cant de la senyera, El

2 Respostes

(Montserrat, Bages, 1896)

Composició musical popular.

Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.

Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.

Assemblea d’Intel·lectuals de Montserrat

1 Resposta

(Montserrat, Bages, del 12 al 14 desembre 1970)

Tancament al monestir d’uns 300 intel·lectuals catalans en protesta pel procés de Burgos contra 16 membre d’ETA, dels quals 6 són condemnats a mort, que després serien commutades per anys de presó i finalment amnistiats el 1977. Entre els intel·lectuals hi havia artistes, escriptors, cantants, etc.

La Declaració de Montserrat denunciava els mitjans de comunicació espanyols perquè tergiversaven la informació, demanava una amnistia general per a tots els presos polítics i socials, abolir les jurisdiccions especials i la pena de mort, i que s’establís un estat plenament popular, per garantir les llibertats democràtiques i els drets dels pobles i nacions de l’estat, inclús el dret d’autodeterminació.

Analecta Montserratensia

5 Respostes

(Montserrat, Bages, 1917 – 1964)

Publicació aperiòdica. Fundada per Anselm Albareda, aleshores arxiver de Montserrat, amb l’objectiu d’aplegar documents i estudis per tal de refer la història del monestir.

Els dos últims volums (1962-1964) es dedicaren a la publicació d’estudis sobre el seu fundador, que fou fet cardenal.

Escolania de Montserrat

42 Respostes

(Montserrat, Bages, s XIV – )

Institució formada per una cinquantena de nois dedicats al cant del culte; resideixen al monestir, on compaginen l’estudi bàsic amb la formació musical.

Durant tota la seva història s’hi han format grans músics. Ha enregistrat diversos discos i ha donat concerts a Catalunya i l’estranger.

Enllaç web: Escolania de Montserrat