(Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883)
Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (setembre a novembre 1848) com a capità general de Catalunya.
(Tarragona, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)
Militar. Distingit a la guerra napoleònica.
Excel·lí, com a oficial de les milícies, al setge de Tarragona (1811). Hi fou ferit i fet presoner. Passà captiveri a França.
(l’Havana, Cuba, 19 setembre 1788 – Madrid, 24 març 1863)
Militar. Fill de José de Ezpeleta y Galdeano. Lluità contra Napoleó.
Ascendit a general (1825), combaté els malcontents de Catalunya (1827); fou capità general accidental de Catalunya (1833) i ho fou en propietat de Cuba (1838-40).
Fou senador i ministre de marina (1852).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.
(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)
Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.
Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.
(Rosselló o Lleida, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
(després Escrivà de Romaní) Llinatge d’oficials reials. Establert al Regne de València en temps de la conquesta. N’és l’estirp Guillem Escrivà.
De la línia principal dels barons de Patraix sortiren les línies secundàries dels senyors d’Agres (segle XIII), els senyors de l’escrivania de València (segle XIII), els barons de Beniparrell (segle XVI), els marquesos d’Argeleta (segle XIX), els comtes de l’Alcúdia (segle XVII) i els comtes de Casal (segle XIX).
Veure> Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga (militar i polític català, 1784-1825).
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. En fou representant, el 1634, arran de les disputes del municipi amb el capítol de la seu.
L’any següent era delegat per a la benvinguda del cardenal Borja. El 1636 fou sergent major de la Coronela de la capital. Actuà en la prevenció d’atacs francesos.
Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.
Francesc (II) d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.
Guillem Ramon d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Fou reialista durant la guerra civil.
Joana d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.
Dades dels Països Catalans 