Arxiu d'etiquetes: mecenes

Espar i Ticó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)

Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.

Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.

Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Ensesa i Pujadas, Josep

2 Respostes

(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)

Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.

Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.

Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.

Fou pare de Josep Ensesa i Gubert  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.

Duran i Garrigolas, Toribi

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 30 abril 1814 – Barcelona, 16 setembre 1888)

Filantrop i industrial. Enriquit a Amèrica, donà part del seu patrimoni per a la fundació de l’anomenat Asil Duran, a Gràcia (Barcelona), perquè hi fossin instruïts i hi aprenguessin un ofici els joves internats per llur rebel·lia a l’autoritat paterna, i que fou confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula.

Finançà una institució semblant a Castelló d’Empúries, inaugurada pòstumament el 1898.

Desvalls i d’Ardena, Joan Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1740 – 10 març 1820)

Hisendat i científic. Marquès d’Alfarràs i de Llupià. Estudià matemàtiques amb Tomàs Cerdà.

Fou un dels fundadors (1764), i secretari permanent, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, que l’any 1765 es digué Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou vicepresident d’ençà del 1799.

Publicà diverses obres de caràcter científic, entre les quals sobresurten: Disertación sobre los terremotos (1783), Disertación sobre los medios de perfeccionar el estudio de la meteorología, El aerómetro o pesalcores (1791).

Posseïdor d’una extensa propietat a Horta (Barcelona), hi projectà, amb el concurs de l’arquitecte D. Bagutti, els jardins del Laberint.

Exiliat durant l’ocupació francesa (1808-14), en tornar al país, fou un dels dos consellers nomenats pel capità general per a la construcció del canal d’Urgell.

Fou representant de Barcelona a les Corts de Cadis (1812), però, delicat de salut, no pogué ésser-hi present.

Dalmau i Colom, Amador

3 Respostes

(Barcelona, 1658 – 1734)

Comerciant i prohom. Tenia un gran negoci de revenedoria a Barcelona i una gran fortuna, participat amb el seu germà Pere i el seu fill Sebastià Dalmau i Oller, i tenia excel·lents relacions amb el seu fillastre Jaume Abadal i Oller, hereu d’un negoci semblant.

Fou actiu partidari austriacista i treballà per l’entrada de Catalunya a la guerra de Successió. En 1704-05, amb el seu fill, estigué pres per ordre del virrei Velasco, i foren alliberats amb l’entrada de les forces aliades.

El 1713 realitzà préstecs al govern provisional de Catalunya. Formà part de la junta que presidí la defensa durant el setge de Barcelona. Fou facultat per alçar sometent a Mataró i a Montcada.

Amb la caiguda de la ciutat (1714), li foren embargats tots els béns, mesura que li fou alçada al cap d’onze anys.

El 1725 pogué tornar a veure al seu fill Sebastià, que havia estat empresonat i que emigrà cap a Viena. Poc abans de morir li tornaren a ser confiscats els béns.

Foren germans seus:

Llorenç Dalmau i Colom  (Barcelona, s XVII – s XVIII)   Religiós agustí. Fou considerat austròfil pels borbònics, que l’exiliaren a perpetuïtat el 1714. A l’informe del seu estranyament figura, com a causa determinant, el simple fet de ser oncle de Sebastià Dalmau i Oller.

Pere Dalmau i Colom  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Comerciant i prohom. Col·laborà amb el seu germà Amador a la prosperitat econòmica de la seva casa, així com a la importantíssima aportació financera -feta en bona part a nom seu- que permeté de sufragar la llarga defensa de Barcelona en 1713-14. El 19 d’agost de 1713 féu també un donatiu, aquest a títol personal, de 5.000 lliures.

Collaso i Gil, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 7 agost 1857 – 8 maig 1926)

Polític i filantrop. Membre del partit liberal de Sagasta, fou diputat a Corts des del 1875, senador des del 1901 (vitalici des del 1909) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions.

A la mort de Josep Comas i Masferrer (1908), encapçalà el partit liberal a Catalunya.

Creà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres de Barcelona.

Capell, Joan

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1849 – Catalunya, segle XIX)

Jesuïta. Essent provincial, féu construir diversos col·legis de l’orde, com els de Barcelona, València, Tortosa i Gandia. Introduí millores i ampliacions als estudis de noviciat.

Atengué l’acabament de l’observatori de Manila i féu iniciar la construcció del de l’Ebre.

Impulsà la publicació de gran nombre d’obres de jesuïtes pertanyents a l’antiga província d’Aragó.

Camporrells i Montserrat, Gertrudis

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Marquesa de Tamarit. Es féu notar per la seva filantropia en el terreny religiós.

Sufragà la capella de la cova de Montserrat, i la construcció del camí de la muntanya ornat pel rosari monumental.

Deixà al monestir montserratí un reliquiari per a les Santes Espines, amb tres-cents trenta-dos diamants.

Busquets i Soler, Salvador

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 9 març 1839 – 30 abril 1901)

Industrial i filantrop. Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers 1890 (passatge Obrer).

En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom.

Borralleras i Grau, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 desembre 1880 – 3 desembre 1946)

Promotor d’activitats literàries i artístiques. Fou animador de l’Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la penya de l’Ateneu, que formà amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d’altres.

Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i col·laborà en l’adquisició de la col·lecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39.