(Barcelona, 1859 – 1930)
Filàntrop.
Durant molts anys inspirà i dirigí una mena de lliga per a la supressió de duels, per a la qual constituí juntes en diverses ciutats i realitzà una propaganda considerable.
Arxiu d'etiquetes: mecenes
Mestres i Jou, Felip
(Barcelona, 1903 – Säo Paulo, Brasil, 1980)
Editor, importador i llibreter. Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona i a l’Institut Geogràfic.
Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-.
Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle.
Maymó, Carles Francesc *
Veure> Carles Francisco i Maymó (jurista i mecenes català, 1877-1908).
Matamala i Teixidor, Feliu
(Amer, Selva, 21 setembre 1912 – Girona, 22 novembre 2009)
Llibreter i activista cultural.
Impulsor d’iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l’emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona.
L’any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.
Massana i Pujol, Agustí
(Barcelona, 1855 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 17 agost 1921)
Col·leccionista i mecenes.
Fundador de l’Escola Massana de Barcelona, dedicada a l’ensenyament de les belles arts i els oficis artístics.
Llegà a la ciutat una important biblioteca de temes sumptuaris i d’indumentària.
Mascias i Òdena, Josep Maria
(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1841 – París, França, 1908)
Financer. Emigrà a Amèrica, i treballà en empreses bancàries argentines. Fou un dels promotors de la Industrial Agrícola i director del Banco Inmobiliario de Buenos Aires.
Fundà l’Hospital Español i el poble colònia de Saavedra. Cal remarcar la seva promoció d’obres benèfiques, que continuà a partir del 1905 a París, ciutat on possiblement morí.
Llorach i Dolsa, Isabel
(Barcelona, 1874 – 5 setembre 1954)
Figura destacada de la vida social i cultural barcelonina. Filla del metge Pau Llorach i Malet -creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona)-, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat (Segarra).
Presidí el Conferentia Club (1929), el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus. Fou membre de l’Associació Wagneriana.
Col·laborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila.
Institució Patxot
2 Respostes
(Catalunya, 1926 – segle XX)
Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d’altres iniciatives anteriors d’ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa.
També instituí premis d’història i política, que confià a l’Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l’Orfeó Català. L’entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l’Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català.
En foren patrons Eduard Fontserè, Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, Francesc Pujol i J.M. Batista i Roca.
El 1936 la institució fou traslladada a Suïssa.
Girona i Ribera, Ramon
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)
Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.
Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.
Francisco i Maymó, Carles
(Barcelona, 1877 – 27 setembre 1908)
Jurisconsult i mecenes. A més de doctor en dret ho fou en lletres i en ciències.
En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana.
Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans, en fou secretari, així com a l’establiment a la universitat de Barcelona de les càtedres de dret civil i d’història de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 