Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Oliver, Vicenç

(Tossa, Selva, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Patró de barca.

El 1702 navegava amb la seva embarcació, tripulada per nou mariners, prop d’Alacant, quan fou sorprès per una sagetia mora de cent homes. Els mariners, espaordits, fugiren cap a la costa amb la llanxa, i deixaren sol a bord Vicenç Oliver, que no volgué deixar la barca.

La sagetia posà en mar la seva pròpia llanxa, per fer un abordatge doble. Oliver es defensà frenèticament amb totes les armes de foc que tenia a bord. Encertà tants enemics que els infongué pànic i els féu retirar-se.

Aquest cas tingué una recompensa excepcional. Fou donada a Oliver una embarcació nova, qualificada de la millor barca de Catalunya, i tingué permís especialíssim d’anar amb ella a les Índies, d’on tornà feliçment.

Nava, Joan de

(Catalunya-Aragó, segle XV)

Marí. Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar (1453) amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà.

En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’imperi.

Nadal, Pere -marí-

(Catalunya, segle XIV)

Marí. Era un dels capitans de galera de l’estol de Ponç de Santapau que el 1352 lliurà, contra els genovesos, la dura batalla del Bòsfor, després de la qual, el vice-almirall Bonanat Descoll l’envià amb la seva nau a Catalunya, per exposar la situació a Pere III.

El monarca el féu recompensar pels serveis prestats.

Morei, Guillem -mariner-

(Barcelona, segle XIV)

Ciutadà. Era molt entès en coses de mar.

El 1351, amb Francesc de Finestres, s’embarcà com a assessor a l’estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental.

Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval del Bòsfor.

Montoliu, Berenguer de

(Catalunya, segle XIII)

Vice-almirall de l’estol catalano-aragonès.

Col·laborà amb l’almirall Roger de Lloria a Sicília contra els angevins i contra els croats de Felip III l’Ardit quan aquests envaïren Catalunya (1285). L’esquadra francesa fou desfeta al golf de Roses.

El 1289 s’encarregà de la defensa de la costa catalana per por d’atacs per mar.

En temps de Jaume II (1292) comandà unes quantes galeres enviades en ajut de Sanç IV de Castella per a la conquesta de Tarifa.

Mirambell i Bertran, Joan

(el Masnou, Maresme, 27 febrer 1796 – 1862)

Marí i comerciant. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l’estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo.

Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l’entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.

Millet i Pagès, Salvador

(el Masnou, Maresme, 15 febrer 1852 – 1915)

Marí. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Nàutica de Barcelona, on obtingué el títol de pilot.

Féu diversos viatges transoceànics, tant a vela com a vapor. Amb la companyia Transatlàntica féu set anys seguits la ruta de Filipines.

Col·laborador a la premsa, va escriure un Manual práctico de desvío de la aguja magnética, publicat a Manila el 1892.

Mercader i de Zufía, Arnau de

(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)

Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.

El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.

Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.

També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.

Fou germà de:

Francesc Xavier de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1861 – 1932)  Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).

Pere de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1857 – 1928)  Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.

Mas i Gas, Sinibald

(Torredembarra, Tarragonès, juny 1735 – Barcelona, 31 juliol 1806)

Marí i pedagog. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d’altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l’orde dels redemptors, passà a Barcelona.

Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l’Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intentà d’oposar-se, anys més tard, a l’uniformisme imposat per Madrid als plans d’estudi de nàutica.

Vers l’any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l’Escola.

Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.

Martorell i Guinjoan, Aleix

(Reus, Baix Camp, 20 desembre 1861 – Cartagena, Múrcia, 28 desembre 1906)

Enginyer naval. Fou catedràtic de l’Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d’armament naval del seu temps.

Estigué destinat per un temps a les illes Filipines.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat.