Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Requesens i Pastor, Lluís Joan de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1456 – segle XVI)

(o Joan Lluís) Marí. Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern. Fill gran de Berenguer de Requesens i Joan de Soler.

Fou general de galeres a Sicília. Participà en la guerra contra Venècia (1509), en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí (1510), fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymän a Pantel·leria (1516).

El seu germà Manuel Requesens i Pastor  (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, segle XV)  passà a Sicília.

Requesens i Joan de Soler -germans/nes-

2 Respostes

Berenguer, Dimes, Dionísia i Onofre de Requesens i Joan de Soler, eren fills de Galceran de Requesens i de Santacoloma.

Berenguer de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, vers 1509)  Cavaller. Estigué dedicat a la mar i fou coper, majordom i ambaixador del rei Joan II. Tingué, ultra uns fills naturals de la seva segona muller, Elisabet de Corbera-Campllong i Albert (vídua de Francesc de Muntanyans), baronessa de Púbol i senyora de les escrivanies de Girona.

Dimes de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, vers 1443 – vers 1520)  Marí. Senyor de Montisano. Fou mestre de l’aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos (1496), participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia (1509) i defensà Rodes contra els turcs. Fou també alcaid del castell de Salses (1503). Foren filles seves Caterina i Elisabet de Requesens i de Sabastida.

Dionísia de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, segle XV – 1535)  Dama. Morí sense fills després d’haver heretat del seu marit Gaspar Benet de Montpalau la baronia de Vallmoll, que deixà en indivís a les seves nebodes Estefania de Requesens i Roís de Liori i Maria de Requesens i Enríquez.

Onofre de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, segle XV – Xipre, després 1509)  Fou canonje i ardiaca major de Girona. S’establí a Xipre, on morí.

Puig, Bernat -marí-

(Catalunya, segle XIV)

Marí. El 1323 formava part de l’estol que duia l’expedició per conquerir Sardenya.

Trobant-se l’estol a Maó des del 4 de juny, l’infant Alfons, cap de les forces, féu que Puig s’avancés amb la missió de practicar un reconeixement previ de la situació a Sardenya i de comunicar la proximitat dels expedicionaris al jutge d’Arbòrea, que ja s’havia alçat contra els dominadors pisans de l’illa per afavorir la dominació catalana.

Pou, Simó

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Mestre d’aixa.

Se’n conserva l’interessant projecte de la galera Sant Jordi, construïda el 1621 a les drassanes de Barcelona, molt notable pels seus aspectes decoratius de fusteria artística.

Ponç, Bernat

(Barcelona, segle XIII)

Nauxer. Comandava una galera als estols catalans de Sicília que combateren en 1282 i 1283.

Participava a la formació naval que conduïa Pere II el Gran (maig 1283), quan el rei deixà Sicília per assistir al desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou.

Aturada la ruta dels navilis pel mal temps, prop de Sardenya, el viatge fou acomplert només per dues galeres, que arribaren a Cullera feliçment, després de travessar un violent temporal. Una d’elles, en la qual s’embarcà el rei, era la de Bernat Ponç.

Pineda i Guerra, Josep

(Alacant, 31 agost 1837 – Barcelona, 12 gener 1907)

Navilier i pintor.

Com a pintor és autor d’una producció abundant copiant el model de molts velers de l’època. Aquestes obres, artísticament convencionals, són tanmateix interessants com a reproduccions que reflecteixen una etapa brillant de la marina catalana.

pariatge

(Països Catalans, segle XIV – 1816)

Organització en defensa de les ciutats i les viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes.

El dret de pariatge era un impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat a pagar les despeses d’aquesta institució.

Palència i Gil, Francesc

(València, 1880 – Barcelona, 1928)

Marí. Era capità de navili.

Fou poeta i publicista, partidari d’una promoció decidida de la Renaixença valenciana. Col·laborà a diverses revistes, com “Ibérica”.

Durant bastants anys treballà a l’Observatori de l’Ebre.

Palau i Ferrer, Francesc

(Blanes, Selva, segle XIX – 1908)

Marí. Visqué molts anys a Amèrica, on tingué una vida agitada i fou almirall en una revolució.

De tornada a Blanes féu estudis sobre les pesqueries africanes i fundà, l’any anterior de la seva mort, una societat anònima per a la pesca.

Oms i de Calders, Ramon d’

(Catalunya, segle XVI – 1615)

Marí. Fill d’Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat.

Serví durant 45 anys al mar amb la seva galera Porfiada, es trobà a Lepant i a la campanya de Portugal, on, ocasionalment, comandà la galera reial.

Fou també alcaid del castell d’Elna i superintendent de la fàbrica de galeres de les drassanes de Barcelona i, finalment (1605), fou el primer capità general de l’esquadra de galeres del Principat.

El 1586 era armador de galeres i, juntament amb altres, concertà, amb èxit, amb la corona, per a servir a les Índies.