(Maó, Menorca, 8 desembre 1760 – 22 gener 1840)
Apotecari de l’hospital reial de Menorca (1811). Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1831.
És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca (1792-99), obres de botànica, taules cronològiques i una topografia estadística dels EUA.
Inventà un sistema de senyals òptics.
(Maó, Menorca, 13 maig 1856 – 4 octubre 1946)
Advocat i sociòleg. Col·laborador a “La Voz de Menorca” i a la “Revista de Menorca”. Va ésser dirigent del partit republicà de Menorca.
Entre les seves obres cal assenyalar Sa qüestió d’es treball a Menorca (1920) i els llibres de folklore menorquí Lletres a una mare maonesa, i De re cibaria (1923).
(Maó, Menorca, 1782 – França, 1860)
Metge. Estudià i residí molt de temps a França, després de fer estades a Mèxic i Mallorca. Deixà inèdit un tractat molt extens de fisiologia.
El 1820 publicà a París unes Reflexions sur l’instinct, et sur la perversion dans quelques maladies.
(Maó, Menorca, 26 gener 1783 – 19 agost 1854)
Militar. Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó.
Perdé un braç a la batalla de Sant Sebastià i, més tard (1815), fou promogut a tinent general.
(Maó, Menorca, 1840 – Panamà ?, 1880)
Dibuixant. Treballà d’il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal.
És autor de diversos atles de navegació d’Espanya i d’Amèrica.
(Maó, Menorca, 3 abril 1803 – 14 gener 1881)
Compositor, mestre de capella i organista. Fou mestre de capella (1826) i organista de l’església de Santa Maria de Maó.
A El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (1851) exposa les reformes que havia introduït en el cant pla.
Autor de nombroses composicions d’església, dues farses (1832 i 1838) i una òpera titulada La fidanzata corsa (1846).
(Maó, Menorca, 1912 – Palma de Mallorca, 15 març 1983)
Bibliògraf i bibliòfil. Premi Ciutat de Palma amb Las publicaciones periódicas en Mallorca (tres volums inèdits).
Autor de diverses monografies, ha reunit una extensa i valuosa col·lecció d’impresos referents a les Balears.
(Maó, Menorca, 24 novembre 1786 – 15 octubre 1859)
Dramaturg, poeta i erudit. Traductor al català del teatre neoclàssic i pre-romànic francès i italià, amb obres de Molière, Beaumarchais, Metastasio i Goldoni, versions que resten inèdites.
L’any 1818 va publicar la versió catalana en vers de l’Alfonsiada o Conquista de Menorca per el rey don Alonso III d’Aragón en 1287, poema en tres cants escrit originàriament en castellà per Joan Ramis. Autor d’un Diccionario… de voces sagradas, técnicas, históricas, mitológicas, etc, el primer volum del qual fou publicat l’any 1826 i els altres nou resten manuscrits a l’Academia de la Historia.
Fou un exponent del moviment cultural menorquí a l’època d’ocupació anglesa.
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
(Maó, Menorca, 1785 – Artà, Mallorca, 1853)
Mariscal de camp. S’exilià durant la restauració absolutista. Combaté bravament els carlins.
Dades dels Països Catalans 