(Maó, Menorca, 1830 – 1894)
Argenter. Fou deixeble de Francesc Hernández i Carreras. Seguí els ensenyaments del seu mestre i arribà a superar-ne les excel·lències.
Fou el pare de Francesc Hernández i Sanz.
(Maó, Menorca, 1830 – 1894)
Argenter. Fou deixeble de Francesc Hernández i Carreras. Seguí els ensenyaments del seu mestre i arribà a superar-ne les excel·lències.
Fou el pare de Francesc Hernández i Sanz.
(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)
Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.
Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.
(Maó, Menorca, 1905 – Ciutadella, Menorca, 1980)
Dibuixant i pintor. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Joan. Formà part del Grup Menorca.
És conegut pels seus dibuixos publicitaris i pels seus dissenys de joies. La seva pintura anà derivant cap a l’informalisme.
(Maó, Menorca, 7 març 1779 – 23 gener 1857)
Metge i naturalista. Fill d’Andreu Hernández i Basili. Estudià i es doctorà (1806) a Montpeller. Fou metge de sanitat militar, i excel·lí com a epidemiòleg.
És autor de nombrosos treballs científics sobre temes com els cucs en el cos humà, l’aire i la respiració, la fabricació del nitre i la hidropesia.
Fou el pare d’Andreu Hernández i Guasco.
(Maó, Menorca, 12 març 1817 – 21 agost 1886)
Metge. Era fill de Rafael Hernández i Mercadal i nét, per tant, d’Andreu Hernández i Basili.
Escriví poesia i teatre en castellà, així com alguns treballs professionals.
(Maó, Menorca, 1794 – 1868)
Argenter. S’especialitzà en camafeus. Fou el primer a gravar-los a Menorca.
(Maó, Menorca, 1744 – 24 abril 1817)
Apotecari i botànic. Fou corresponsal del Jardín Botánico de Madrid i del professor Antoni Palau.
Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina, que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal, fou publicada pòstumament (1886).
S’interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados.
(Maó, Menorca, 1640 – Palma de Mallorca, 1714)
Frare franciscà. El 1688 fou nomenat postulador de la causa de canonització del beat Ramon Llull. Aleshores sojornà dos anys a Roma, però no féu reeixir el procés.
Excel·lí com a orador sagrat. Escriví obres teològiques en castellà i llatí.
(Maó, Menorca, 10 agost 1814 – Palma de Mallorca, 11 setembre 1880)
Militar. Parent d’Emili Hédiger i Olivar.
(Maó, Menorca, 4 agost 1847 – Madrid, novembre 1911)
Militar i polític. S’especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra. Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea (1868). Arribà al càrrec d’almirall.
Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures.
Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar.