Arxiu d'etiquetes: Maó (nascuts a)

Ramis i Ramis, Antoni

(Maó, Menorca, 29 abril 1771 – 17 febrer 1840)

Historiador. Germà de Bartomeu, Josep, Joan i Pere.

Escriví, entre altres obres, les titulades Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades (1825), Fortificaciones antiguas de Menorca i Inscripciones relativas a Menorca, y noticia de varios monumentos descubiertos en ella (1833).

Entre 1826 i 1838 publicà set quaderns titulats Noticias relativas a la isla de Menorca.

Llambias i Roig, Antoni

(Maó, Menorca, 6 agost 1793 – 1854)

Químic, físic i advocat. Exercí d’advocat, on es distingí en un cas d’ampli ressò internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa.

Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d’avenços extraordinaris.

Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l’Institut de França.

Lafuente i Vanrell, Llorenç

(Maó, Menorca, 1 abril 1881 – 18 novembre 1936)

Militar i escriptor. Promotor de l’Ateneu Maonès (1905), del qual fou secretari, iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca.

Va escriure dues novel·les, en castellà, una Geografía e historia de Menorca (1907) i diversos poemes en castellà i en català. Fou col·laborador de la “Revista de Menorca” i del diari “El Bien Público”, en el qual dirigí el “Full menorquí”, secció quinzenal dedicada a literatura i folklore menorquins.

Retirat de l’exèrcit amb el grau de comandant d’infanteria, el 1931 organitzà la Unió de Dretes a Menorca.

El 1936 fou extret del vaixell-presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera (Maó).

Làdico i Font, Teodor

(Maó, Menorca, 6 abril 1825 – 8 desembre 1912)

Polític republicà. Fou diputat a corts i ministre de finances durant la primera República espanyola.

Més tard fou, en dues ocasions, senador per Puerto Rico.

Hilarió i Giner, Frederic

(Maó, Menorca, 1939 – )

Ceramista. Alumne de l’Escola Massana de Barcelona. Figurà entre els fundadors del grup “Sa Taula” (1964) i pertangué al Grup Menorca.

Les seves ceràmiques no funcionals han estat presentades en diverses exposicions individuals i col·lectives (Balears, Barcelona, Itàlia, Uruguai, etc), i han estat molt ben acollides per la crítica.

La seva activitat s’estén al camp dels tapissos i de l’escultura.

Hernández i Sanz, Francesc

(Maó, Menorca, 19 juny 1863 – 4 març 1949)

Arqueòleg, historiador i dibuixant. Fill de l’argenter Joan Hernández i Pons. L’any 1898 dirigí la “Revista de Menorca” i el 1905 fundà l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.

Dirigí, també, el Museu Municipal d’aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.

Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l’illa de Menorca, premiada el 1926 per l’Institut d’Estudis Catalans.

Fou el pare de Joan i de Francesc Hernández i Móra.

Hernández i Pons, Joan

(Maó, Menorca, 1830 – 1894)

Argenter. Fou deixeble de Francesc Hernández i Carreras. Seguí els ensenyaments del seu mestre i arribà a superar-ne les excel·lències.

Fou el pare de Francesc Hernández i Sanz.

Hernández i Móra, Joan

(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)

Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.

Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.

Hernández i Móra, Francesc

(Maó, Menorca, 1905 – Ciutadella, Menorca, 1980)

Dibuixant i pintor. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Joan. Formà part del Grup Menorca.

És conegut pels seus dibuixos publicitaris i pels seus dissenys de joies. La seva pintura anà derivant cap a l’informalisme.

Hernández i Mercadal, Rafael

(Maó, Menorca, 7 març 1779 – 23 gener 1857)

Metge i naturalista. Fill d’Andreu Hernández i Basili. Estudià i es doctorà (1806) a Montpeller. Fou metge de sanitat militar, i excel·lí com a epidemiòleg.

És autor de nombrosos treballs científics sobre temes com els cucs en el cos humà, l’aire i la respiració, la fabricació del nitre i la hidropesia.

Fou el pare d’Andreu Hernández i Guasco.