(Mallorca, 1777 – Palma de Mallorca, 1835)
Botànic. Frare cartoixà.
És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820).
(Amusco, Castella, segle XVI – Mallorca, 1589)
Impressor. Nom amb que era conegut Ferran de Villarroel i de Cansoles, instal·lat a Mallorca des del 1540.
Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos (1542), el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó (1541) i la gramàtica llatina de Pastrana (1545, 1554).
Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu (morta el 1594) tingué dos fills i quatre filles. Malgrat un privilegi concedit per Felip II el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la família Guasp, que començà a imprimir l’any 1583.
(Mallorca, segle XVIII – 1795)
Doctor en dret civil i canònic. Entrà a servir a l’exèrcit. El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago. Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua.
Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Arnau Albertí (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.
Guillem Albertí (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.
Jaume Albertí (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.
Pere Joan Albertí (Illes Balears, segle XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.
Rafael Albertí (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).
(Mallorca, segle XV – segle XVI)
Notari. En 1502 concursà al certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca en honor de Ramon Llull.
Ademar de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.
Antoni Vicent Fenollet (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664) Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).
Bernat de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIV) Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.
Constança de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.
Esclarmunda de Fenollet (Mallorca, segle XIV) Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.
Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV) Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.
Francesc Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV) Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.
Guillem de Fenollet (Rosselló, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.
Guillem Pere (I) de Fenollet (Catalunya Nord, segle XI – segle XII) Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.
Onofre Fenollet (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).
Pere Ponç de Fenollet (València, segle XIV) Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.
Ramon Ponç de Fenollet (Xàtiva, Costera, segle XIV) Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.
Violant de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.
(Catalunya, segle XII – Mallorca, 1229)
Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol.
Assistí a la reconciliació de Jaume I el Conqueridor amb el comte d’Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.
Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.
(Barcelona, 1897 – al mar Mediterrani, 1922)
Aviador. Treballà a l’empresa Pujol, Comabella i Cia. i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat.
Aquell mateix any, féu a Sabadell, amb Josep Canudas, els primer aterratges a Catalunya fora d’un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la Península. El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques.
A Mallorca promogué la creació d’una societat, l’Aero-marítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, de la qual societat fou director; obtingué el títol de pilot d’hidroavió a Itàlia.
Morí uns quants dies abans de la inauguració de la nova empresa, en caure al mar l’hidroavió que pilotava de Barcelona a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 