(Madrid, 1626 – 1688)
Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.
Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.
(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.
Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.
(Madrid, 1788 – Trieste, Itàlia, 1855)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles V. Fill de Carles IV de Borbó i germà de Ferran VII de Borbó, a la mort del qual no reconegué Isabel II de Borbó i esclatà la Primera Guerra Carlina.
En maig-juliol de 1837 féu una expedició a Catalunya amb el seu exèrcit, i a Solsona fou rebut pels bisbes de Lleida i Solsona.
(Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940)
Polític. Essent president de la II República (1931-33), s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932).
Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s’instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28 febrer 1939).
(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)
Polític i periodista carlí. Besnebot del general Manuel de Llauder.
Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.
Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).
El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).
(Madrid, 10 octubre 1830 – París, França, 9 abril 1904)
Reina d’Espanya (1833-68). Fou el primer monarca espanyol a utilitzar aquest títol. Filla de Ferran VII de Borbó i de Maria Cristina de Borbó.
Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze. Durant la seva minoritat actuà de regent la seva mare, que coincideix amb la Primera Guerra Carlina, després vingué la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56), la reacció moderada (1858-64) fins a la revolució de setembre de 1868, que destronà Isabel.
Casada a setze anys amb el seu cosí Francesc d’Assís de Borbó, hom li atribuí diversos amants. Tingué vuit fills, entre els quals, Alfons XII de Borbó.
Durant el seu regnat estigué sotmesa a la camarilla que formaven sor Patrocinio i el pare Fulgencio, els quals foren combatuts pel pare Antoni Maria Claret, que fou confessor seu els darrers anys del regnat.
(Cienpozuelos, Madrid, 1714 – Vic, Osona, 1782)
Bisbe de Vic (1777-82). Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde.
El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic; també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual féu fer unes pintures, ara desaparegudes.
(Alcalá de Henares, Madrid, 2 juliol 1876 – Lleida, 16 març 1915)
Dibuixant i pintor. Representant d’un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya.
Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l’ambient parisenc de l’època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que “L’assiette au Beurre” li dedicà dos números.
S’inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços molt segurs.
(Madrid, 1876 – Barcelona, 1921)
Arxiver i historiador. Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i del Reial Patrimoni de Catalunya el 1911, membre de l’Academia de la Historia i col·laborador de l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Destaca el seu estudi Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona (1920).
Dades dels Països Catalans 