Arxiu d'etiquetes: Madrid (nascuts a)

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Castellví i d’Ibarrola, Enric de

Deixa un comentari

(Madrid, 24 maig 1847 – 18 febrer 1905)

Comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Iniciador de la línia de la Vilanova.

Era l’oncle d’Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon i pare d’:

Enric de Castellví i Hortega de Medina  (Burjassot, Horta, 1 juliol 1872 – 17 desembre 1936)  Segon comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d’Espanya.

Carbó i d’Aloi, Bonaventura

Deixa un comentari

(Madrid, 25 octubre 1819 – 2 març 1888)

Militar i polític. Germà de Narcís. Ingressà a l’exèrcit el 1832 i participà a les campanyes contra els carlins durant la Primera Guerra Carlina. Estigué a punt d’ésser afusellat per la seva participació a les revolucions del 1848 i del 1854.

Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat. El 1871 fou nomenat capità general de les Balears.

Borja i de Castro -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc de Borja i d’Aragó, i germans de Joan de Borja i de Castro.

Carles de Borja i de Castro  (Madrid, 1530 – Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 1592)  Virrei de Portugal (1583). Es casà amb Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona. Per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai (1551). Fou ambaixador extraordinari a Gènova (1575-76). A partir del 1585 visqué retirat a Gandia. Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia (1563).

Àlvar de Borja i de Castro  (País Valencià, 1534 – 1580)  Iniciador de la tercera branca de la família, que s’extingí el 1713. Portà, per enllaç matrimonial, el cognom Enríquez de Almansa i els marquesats d’Alcañices i de Santiago de Oropesa.

Francesc de Borja i de Castro  (País Valencià, segle XVI)  Iniciador de la quarta branca dels Borja, la qual s’extingí el 1809. El seu fill natural, Joan de Borja i d’Armendia, s’establí al virregnat del Perú el 1605.

Bellver -escultors-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Barrientos Robles, Pedro

1 Resposta

(Madrid, 1818 – País Valencià ?, 1891)

Polític. Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta.

Gálvez i Bellido, Rafael

2 Respostes

(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)

Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.

Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.

Foixà i Torroba, Agustí de

2 Respostes

(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)

Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:

Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.

Florit i Rodero, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Madrid, 1909 – París, França, 22 novembre 2000)

Pintor. Format a Madrid i París (1935), s’establí després a Barcelona.

En un estil relacionable amb el de Grau i Sala, conreà escenes romàntiques i il·lustrà llibres. Posteriorment ha evolucionat vers un tachisme colorista i amable.

Echagüe y Bermingham, Rafael de

Deixa un comentari

(Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)

Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.

Fou el pare de Ramón de Echagüe y Méndez-Vigo  (Madrid, 1852 – 1917)  Militar. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València.