Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Amat i Bonifaz, Bartomeu

(Barcelona, 13 agost 1786 – Madrid, 28 setembre 1850)

Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis.

Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841.

És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días (1827), d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809.

Alsinet, Josep

(Vilanova de Meià, Noguera, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)

Metge. Exercí a Extremadura (1735-55) i, com a metge reial, a Madrid.

Entre els seus escrits és important Nuevas utilidades de la quina (Madrid, 1763), on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres.

Alòs i de Rius, Josep Francesc d’

(Barcelona, 1689 – Madrid, 18 setembre 1757)

Magistrat i polític. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà d’Antoni. Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver.

Partidari de Felip V de Borbó, seguí el seu pare i el seu germà a Castella i, després de l’ocupació de Barcelona (1714), ocupà diversos càrrecs com a administrador i regidor, i posteriorment el de president de l’Audiència barcelonina.

Fou un dels principals membres fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Alonso i Moll, Pilar

(Maó, Menorca, 15 febrer 1897 – Madrid, 27 maig 1980)

Cançonetista. Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc.

Casada i retirada de l’escena el 1925, va anar a viure a Menorca.

Algueró i Algueró, August

(Barcelona, 1906 – Madrid, 9 abril 1992)

Compositor. Fou conseller de la Societat General d’Autors d’Espanya.

Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d’obres de música lleugera.

Fou el pare del també compositor August Algueró i Dasca.

Alfons XII de Borbó

(Madrid, 28 novembre 1857 – 25 novembre 1885)

Rei d’Espanya (1875-85). Fill d’Isabel II de Borbó. Durant el seu govern, presidí la vida política sense immiscir-s’hi, amb la qual cosa aconseguí de refer, en part, el prestigi de la monarquia.

Poc abans de la seva mort li fou presentat el Memorial de Greuges (març 1885), que rebé amb simpatia, però l’actitud intransigent de Cánovas del Castillo, president del govern, féu que aquestes reivindicacions catalanes no fossin tingudes en compte.

A la seva mort, la seva segona muller, Maria Cristina d’Àustria, exercí la regència durant la minoritat del fill d’ambdós, Alfons XIII de Borbó.

Alerany i Nebot, Josep

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 26 de febrer 1821 – Madrid, 15 octubre 1884)

Doctor en farmàcia. Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona (1853) i d’història de la farmàcia a la de Madrid (1859).

Autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre qüestions botàniques i d’aigües minerals.

Alcoverro i Amorós, Josep

(Tivenys, Baix Ebre, 1835 – Madrid, 9 desembre 1908)

Escultor. Deixeble de Josep Piquer i Duart. Esculpí figuracions religioses, històriques, mitològiques i de gènere.

Entre les seves obres cal citar: les estàtues d’Alfons el Savi i el de Sant Isidor (escalinata de la Biblioteca Nacional, Madrid) i nombrosos bustos-retrats.

Alcover i Sallent, Josep

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, juny 1835 – Madrid, 1894)

Enginyer. Va pertànyer a la primera promoció d’enginyers industrials.

Va dirigir “La Gaceta Industrial” (1865-90), on publicà més de tres-cents treballs.

Autor de diverses monografies de caràcter divulgador.

Alberic i Cases, Josep

(Reus, Baix Camp, 21 maig 1824 – Madrid, 5 gener 1879)

Escriptor i científic. Fundador del “Diari de Reus”, fou un dels directors de “La Abeja Médica Española”.

Escriví Instrucción popular acerca del cólera morbo asiático (1854) i El Instituto Agrícola catalán y la subdelegación de Reus (1858). Molt interessat en la física i la química, traduí un tractat de galvanoplàstia.

Va ser diputat a Corts per Reus.