Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Estremera i Cuenca, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 7 novembre 1852 – Madrid, 31 gener 1895)

Autor dramàtic i poeta. Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració.

El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad, i a partir del 1876 inicià la col·laboració amb Vital Aza (Noticia Fresca), Campos Arana (Los trapos de cristianar, 1879), Chueca, i sobretot Chapí (Música clásica, 1880; La serenata, 1881, etc). Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos.

Col·laborà activament a “Madrid Cómico”.

Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès.

Estorch i Siqués, Miquel

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, octubre 1809 – Madrid, 1870)

Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona.

Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permeté de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s’establí a Suïssa, on fou nomenat director d’una escola normal.

Autor d’obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.

Esteve i Grimau, Pau

1 Resposta

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1794)

Músic i compositor. Emigrà a Madrid el 1760, ciutat on residí fins a la seva mort, i on es dedicà quasi exclusivament a la música escènica. Fou el primer músic que, el 1778, rebé el títol de mestre compositor, adscrit als teatres municipals de Madrid, juntament amb Blas de Laserna.

Impulsà la tonadilla escènica i n’escriví més de 429, de les quals destaquen Los zagales (1761), El juicio del año (1779), El luto de Garrido (1781) i Garrido enfermo y su testamento (1785). Amb les seves obres lluità contra l’italianisme que dominava les escenes hispàniques.

Fou empresonat dues vegades pel fet d’haver atacar, en les seves obres, figures notables de la cort. Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790.

Esteve i Botey, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 4 juliol 1955)

Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres.

Entre la seva obra, sovint premiada, n’excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929.

Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).

Estany i Capella, Pere

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 8 octubre 1865 – Madrid, 7 desembre 1923)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.

Establert a Madrid des del 1901, on féu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis; també féu els del doctor Josep Maria Esquerdo a Madrid i a la Vila Joiosa.

Estades i Llabrés, Jeroni

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 7 agost 1862 – Madrid, 2 desembre 1932)

Polític i financer. Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a les corts a la legislatura del 1914.

Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929.

Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs.

Espalter i Rull, Joaquim

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 30 setembre 1809 – Madrid, 16 gener 1880)

Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans.

El 1843 s’establí a Madrid, on ingressà a l’Academia de San Fernando. Fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II i exercí com a professor de l’Escuela Superior de Pintura.

Decorà el paraninf de la universitat de Madrid (1858) i el palau del Senat. Pintà quadres de tema històric (El sospir del moro, 1855) i religiós (L’era cristiana, 1871).

També assolí anomenada com a retratista.

Erill-Orcau i de Sentmenat, Alfons (II) d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – Madrid, 1629)

Comte d’Erill i baró d’Orcau i de Rubinat. Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.

Batlle general de Catalunya (1608), lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida (1613). Fou conseller reial de Felip III i comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume.

Lloctinent i capità general de Sardenya (1617) per dos triennis, hi convocà el parlament (1621) i s’ocupà de la defensa contra els turcs. Novament sembla que fou nomenat virrei de Sardenya, poc abans de la seva mort.

Enric IV de Castella

15 Respostes

(Valladolid, Castella, 25 gener 1425 – Madrid, 11 desembre 1474)

“l’Impotent“  Rei de Castella i Lleó (1454-74).

En política exterior reforça les bones relacions amb Catalunya-Aragó durant el regnat d’Alfons IV. En canvi, estigué oposat a Joan II de Catalunya per les intromissions en les lluites castellanes, intervingué en les guerres civils aragoneses (1452-58), on féu costat al príncep Carles de Viana i, més tard, en la guerra contra Joan II.

A la mort del príncep de Viana, la Generalitat de Catalunya li oferí la corona amb l’obligació de respectar els Usatges, les constitucions i els altres drets de Catalunya i d’acceptar la concòrdia de Vilafranca (agost 1462).

Enric s’hi avingué i envià com a lloctinent Juan de Beaumont, però la seva política, especialment en l’aspecte militar, esdevingué ineficaç. Fins que Castella acceptà la sentència arbitral de Baiona, i Enric renuncià a la corona catalano-aragonesa (juny 1463).

Elies, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1687 – Madrid, 1755)

Compositor i organista. Format a l’escola de Joan Baptista Cabanilles, exercí com a organista i l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i al convent de Las Descalzas Reales de Madrid.

Fou considerat el millor organista peninsular de l’època.

La seva àmplia producció comprèn gairebé exclusivament obres per a orgue: versos, tocates, fugues, passos, tiempos, passacaglie, etc, totes les quals destaquen per una tècnica contrapuntística molt rica i una harmonia molt audaç.