Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Liern i Cerach, Rafael Maria

1 Resposta

(València, 11 abril 1832 – Madrid, 13 novembre 1897)

Autor teatral. Les seves obres representen una aportació per a la creació del teatre valencià modern.

De tota la seva producció sobresurten: De femater a lacayo (1858), Les eleccions d’un poblet (1859), Amor entre flors i freses, En les festes del carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), La flor en camí del Grau (1862), Aiguar-se la festa (1864) i El Mesies en Patraix (1872).

Publicà el periòdic satíric “El Saltamartí”.

L’èxit més gran fou l’obtingut amb La almoneda del diablo (1862), fet que el decidí a marxar a Madrid i a escriure en castellà.

Lapesa i Melgar, Rafael

Deixa un comentari

(València, 8 febrer 1908 – Madrid, 1 febrer 2001)

Filòleg i lingüista en castellà. Catedràtic a la Universitat de Madrid, ingressà a la Real Academia Española el 1951.

És autor d’Historia de la lengua española (1942), La trayectoria poética de Garcilaso (1948) i De la Edad Media a nuestros días (1967).

Ladvenant i Quirante, Maria

Deixa un comentari

(València, 23 juliol 1741 – Madrid, 1 abril 1767)

Actriu. Tot i la seva mort en plena joventut, obtingué ja grans èxits als teatres de Madrid.

Julià i Ribes, Ascensi Antoni

Deixa un comentari

(València, 1767 – Madrid ?, 1830 ?)

Pintor. Conegut també amb el sobrenom d’El Peixcaoret. Col·laborà amb Goya en l’execució dels frescs de San Antonio de la Florida. La seva obra mostra la forta influència que hi exercí el mestre aragonès.

Al Museu de València s’hi conserva la tela El nàufrag, i d’altres, com La caiguda d’Ícar, es conserven en col·leccions particulars.

Cal citar, també, els seus dibuixos i aiguaforts.

Julià i Martínez, Eduard

Deixa un comentari

(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)

Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.

Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.

Joy i Calvó, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – Madrid, 1694)

Frare agustí. Fou catedràtic de grec a la universitat d’Alcalá i intèrpret oficial de Carles II.

Era home de molta cultura i coneixedor de moltes llengües orientals. Gaudí d’un fort prestigi.

Jover i Casanova, Francesc

Deixa un comentari

(Muro d’Alcoi, Comtat, 1836 – Madrid, 19 febrer 1890)

Pintor. Fou pensionat a Roma el 1864.

Conreà la pintura d’història, a semblança del seu coetani Rosales (Darrers moments de Felip II de Castella) i, també, la pintura religiosa al fresc (església de San Francisco el Grande, de Madrid).

Com tot bon romàntic, sentí afecció per l’antic art gòtic i adquirí amb intenció de restaurar-lo, el monestir de Fresdeval (Burgos).

Jovellar i Soler, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 28 desembre 1819 – Madrid, 17 abril 1892)

Militar i polític. Una de les principals figures de la Restauració. Residí a Cuba (1842-49). Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit (a Wad-Ras, el 1860). Ascendit a general (1863), s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’adherí a la Revolució de setembre (1868).

Capità general de Cuba (1873-74), intervingué a Madrid en els preparatius de la Restauració, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII de Borbó (1874-75). Tornà a ésser capità general de Cuba (1875-76), i de Filipines (1883-85), i fou novament ministre de la guerra en 1885-86.

Jordà i Cerdà, Francesc

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 20 juny 1914 – Madrid, 10 setembre 2004)

Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l’art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions al País Valencià i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries.

També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).

Joan i Santacília, Jordi

1 Resposta

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 gener 1713 – Madrid, 21 juny 1773)

Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d’Espanya, en l’expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826).

Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l’observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l’ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín.

Autor d’una sèrie d’obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà.