(València, segle XVII – Madrid, 1736)
Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València.
El 1706 publicà Enigma sydereo…, apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina… (1726) i La calentura mesentérica… (1730).
(Bilbao, País Basc, 25 febrer 1893 – Madrid, 7 febrer 1948)
Militar. L’any 1936 fou empresonat a la zona republicana de Catalunya. Després de la guerra civil ascendí a general i del 1945 al 1947 fou destinat com a general en cap a la Regió Aèria de València.
(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)
Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.
Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.
(Alacant, 1919 – Madrid, 19 novembre 1976)
Escriptor i humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana.
Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis.
Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.
(Artà, Mallorca, 18 juny 1673 – Madrid, 18 gener 1747)
Músic i compositor. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori.
Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas.
Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.
(Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693)
Frare franciscà. Fou missioner a l’Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d’Escornalbou.
Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero.
(Torrent de l’Horta, Horta, 19 novembre 1870 – Madrid, 28 setembre 1922)
Compositor. Infant cantor del col·legi del Corpus Christi de València, on es formà musicalment. Es dedicà a la composició teatral.
Autor de centenars de sarsueles famoses, entre les quals La corte del Faraón, que es representà més de set-centes vegades seguides.
En col·laboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales.
(Oriola, Baix Segura, 4 juliol 1919 – Madrid, 18 març 2011)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941).
Poc després estudià la figura de Gabriel Miró i Ferrer als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947).
Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).
(Ameneiro, Galícia, 21 abril 1907 – Madrid, 8 desembre 1994)
Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l’ofensiva de la batalla de l’Ebre i dirigí la retirada de l’exèrcit republicà fins a la frontera francesa.
(el Grau de València, Horta, 1 novembre 1769 – Madrid, 15 maig 1844)
Eclesiàstic. Catedràtic de la Universitat de València i paborde de la catedral.
Fou cridat a la Comissaria General de la Creuada i, més tard (1844), fou fet bisbe de Terol, però no en va arribar a prendre possessió.
Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València, la conducció de la qual fou inaugurada el 1850.
