(València, 1616 – Madrid, 1681)
Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l’Audiència de València.
A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l’estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d’Itàlia.
Fou el primer marquès de Centelles (1666).
(València, 25 març 1764 – Madrid, 11 octubre 1812)
Il·lustrat. Intendent de l’exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca.
Autor de diverses memòries sobre l’agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç (1798 i 1802).
(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)
Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.
Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.
(València, 20 setembre 1886 – Madrid, 16 octubre 1975)
Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla.
En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació “Armas y Deportes” del 1924 al 1932).
Així mateix, ha estat il·lustrador d'”El Imparcial” i de “Blanco y Negro”, entre altres publicacions.
Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.
(Requena, Plana d’Utiel, 1859 – Madrid, 20 juny 1944)
Escriptor. Visqué a Madrid des de la seva joventut, on col·laborà en diverses publicacions periòdiques.
Fou diputat a corts pel districte de Vilademuls (1898) i senador per la Universitat de València.
Publicà els reculls poètics Estrofas i Leyendas y fantasías i diverses traduccions.
(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)
Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.
Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.
(València, 10 octubre 1927 – Madrid, 25 gener 1992)
“Mompó“ Pintor. Format a València, París (1951), Itàlia (1954) i Holanda (1956).
La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme inicial, mitjançant la simplificació d’elements, fins a aconseguir una abstracció lluminosa, carregada de lirisme.
Participà en exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Va obtenir el premi Unesco a la Biennal de Venècia de 1968.
(Maó, Menorca, 4 agost 1847 – Madrid, novembre 1911)
Militar i polític. S’especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra. Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea (1868). Arribà al càrrec d’almirall.
Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures.
Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar.
(Alacant, 5 agost 1897 – Madrid, 27 novembre 1972)
Militar i historiador. Contraalmirall de l’armada. Fou director del Museu Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia.
Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española (1931), La náutica española del siglo XVII (1935), El primer viaje de Cristóbal Colón (1943) i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella (1971).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – Alcalá de Henares, Madrid, 1600)
Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d’oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent.
El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig.
El 1586 fou tanmateix readmès a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica.
Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig.
Dades dels Països Catalans 