Arxiu d'etiquetes: Lloret de Mar

Castro Quesada, Américo

Deixa un comentari

(Cantagallo, Brasil, 4 maig 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 juliol 1972)

Historiador, filòleg i crític literari. Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona (1905-07).

Ha tractat especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constel·lació hispànica”, entre les que es destaquen La realidad histórica de España (1935-62), Origen, ser y existir de los españoles (1959) i De la edad conflictiva (1961).

Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Castellet, puig del

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva)

Jaciment arqueològic ibèric, que consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elevat sistema d’evacuació de les aigües pluvials.

Fou ocupat durant un període de temps relativament curt (250-240 – 215-210 aC) per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu, especialment durant l’última etapa de la seva existència.

Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per E. Pons.

Campderà i Camins, Francesc

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1 octubre 1793 – 28 febrer 1862)

Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819).

El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle.

Posteriorment, s’establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península.

Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l’ensenyament als orbs.

Arderius i Banjol, Joan

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 25 setembre 1841 – Lloret de Mar, Selva, 28 desembre 1923)

Polític i veterinari. Era amic de Josep Rubau i Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra Isabel II de Borbó i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina.

El 1871 dirigí el setmanari “El Ampurdanés”, fundat el 1860. El febrer de 1872 fou votat alcalde de Figueres.

És autor d’El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914, que formà part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década (1905-14).

Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles (1883) i fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1906-23).

Constituí a Figueres un laboratori municipal on estudià la triquina, la tuberculosi i la fil·loxera. Introduí a l’estat espanyol el consum de carn de cavall, amb autorització del 1914.

Aragó i Cabañas, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1918 – Barcelona, 19 febrer 1981)

Historiador. Arxiver de la Corona d’Aragó d’ençà del 1947, el 1964 s’esdevingué vicerector.

Professor d’arxivística a l’Escola de Bibliotecàries i membre de l’Internacional Council of Archivs i del Comitè Internacional de Terminología Arxivística.

Juntament amb Mercè Costa publicà Privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona (1971).

Alegries, les -Selva-

2 Respostes

(Lloret de Mar, Selva)

Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera.

L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.

Albertí i Gallart, Xavier

2 Respostes

(Lloret de Mar, Selva, 8 octubre 1962 – )

Director d’escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre.

De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l’espectacle sobre textos de Josep Maria de Sagarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai.

Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d’Or 1994.

Del 1996 al 1999, fou director del Festival d’Estiu Grec de Barcelona.

Lluhí i Rissech, Joaquim

3 Respostes

(Lloret de Mar, Selva, 1866 – Castellterçol, Moianès, 1929)

Advocat, publicista i polític republicà. Estudià professorat mercantil i dret. Entrà al partit federal, dins el qual ocupà importants càrrecs, i fou col·laborador de Valentí Almirall. En formar-se la Lliga Regionalista de Catalunya, s’hi incorporà, encara que sempre mantingué el seu ideari republicà.

L’any 1904, arran de la tàcita declaració de monarquisme que representava l’acolliment fet per Cambó i la Lliga a Alfons XIII de Borbó, sortí del partit amb Jaume Carner i Ildefons Sunyol. Fundà el diari “El Poble Català” i el 1906 fou un dels creadors del Centre Nacionalista Republicà, del qual va ésser vice-president i president durant tres anys.

Participà en el moviment de Solidaritat Catalana, si bé va conservar una actitud combativa contra la Lliga, especialment a través de les campanyes des d'”El Poble Català” (1908-09). Fou regidor de l’ajuntament barceloní, dins el qual presidí la minoria nacionalista el 1910. Contribuí a liquidar la Solidaritat i a formar la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), gràcies a les seves relacions amb els federals.

Tot i que preconitzà l’aliança electoral amb els radicals de Lerroux, quan aquesta es va acomplir de forma total i incondicionada deixà el partit i la política activa. Durant la Dictadura de Primo de Rivera renovà la seva actuació al si del Col·legi d’Advocats de Barcelona i participà en la gestació del complot de Sánchez Guerra, acabdillant les forces nacionalistes esquerranes, en representació de les quals hauria estat nomenat ministre si el moviment hagués triomfat.

Fou pare de Joan Lluhí i Vallescà.

Lloret de Mar (Selva)

48 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut