(Mosset, Conflent, segle XI – Catalunya Nord, segle XIV)

Família feudal. Estava radicada a la vall de Mosset i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de Cerdanya–Besalú.

Té per genearca un tal Guillem -potser besnét del comte Radulf I de Besalú-, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon, rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba (i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers) l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà.

Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous, i el 1034 Guillem féu un curiós testament (erròniament atribuït a l’homònim comte de Besalú Guillem I), en el qual fa donacions a diversos monestirs.

El fill gran de Guillem, Ramon, heretà possessions a Coma i Ix, i fou l’origen del llinatge senyorial dels Salses, que el 1134 reivindicà drets hereditaris sobre el comtat de Cerdanya.

El fill segon, Ramon (Ramon d’Enveig?), o el tercer, Ademar, que heretaren possessions a Coma, Breses, Enveig i Vilanova, són els genearques de la família Mosset.

Arnau (I) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII), possiblement nét dels esmentats Ramon o Ademar, fou el primer a portar aquest cognom. Consentí (1162) la donació del monestir de Clariana al d’Ardorel feta pel bisbe d’Elna. El seu nét fou:

Arnau (II) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII – després 1213)  Es casà amb Saurimunda de Peralada, vídua de Ramon de Castell-Rosselló, la qual, segons una famosa llegenda trobadoresca, inspirà una passió fatal al trobador Guillem de Cabestany. Foren besavis de:

Arnau (IV) de Mosset (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1355)  Senyor de la baronia de Mosset i de Montesquiu, la Roca, Nidoleres, el Való, Sant Martí de Tet i la torre o bastida de Mascarda per donació (1330) de Jaume III de Mallorca. Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals. Fou inculpat de beguinisme (1332) pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III. El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra ell. Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya.

(Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.

El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI)  Pare de:

Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI)  Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XI – després 1139)  Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XII – després 1193)  Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:

• Arnau (I) de Llupià  (Rosselló, s XIII)  Cosenyor de Llupià i de Maurellàs (amb el seu germà Simó). Fou pare d’Arnau (II) de Llupià (Rosselló, segle XIII)  Senyor de Llupià i de Maurellàs. Romangué fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposseït dels béns per Pere III el Cerimoniós. Fou avi d’Arnau (III) de Llupià (Rosselló, segle XV)  Fou lloctinent del governador de Rosselló a la primeria del segle XV. Sembla que deixà descendència establerta a Clairà.
• Sibil·la de Llupià  (Rosselló, segle XIII)  Abadessa de l’Eula.
• Simó de Llupià  (Rosselló, segle XIII)  Cosenyor de Llupià i de Maurellàs (juntament amb el seu germà Arnau I). Fou conseller (1269-73) de l’infant Jaume, lloctinent de Jaume I el Conqueridor en els comtats de Rosselló i Cerdanya.
• Ermengol de Llupià  (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Heretà la senyoria de Montoriol d’Amunt. Es casà amb la senyora Bages de Rosselló i foren avis de:
  •   Antoni de Llupià-Bages  (Rosselló, segle XIV)  Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
    •   Hug de Llupià-Bages  (Rosselló, segle XIV)  Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
      •   Ponç de Llupià-Bages  (Rosselló, segle XIV – vers 1362)  Conseller de Jaume III de Mallorca. Deixà descendència.