(País Valencià, segle XIV – segle XVII)
Llinatge noble que, procedent d’Aragó i Navarra, s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre.
Lladró -llinatge-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: llinatges
Kussrov i Corma -pianistes-
(Barcelona, segle XIX)
Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.
Güell -família-
(Torredembarra, Tarragonès, segle XVI – Barcelona, segle XX)
Família industrial i patrícia d’origen pagès, iniciada per:
Gabriel Güell (Catalunya, segle XVI) Industrial. El 1558 habitava a Torredembarra (Tarragonès). El seu nét-cinquè fou Pau Güell i Roig.
Granell -arquitectes-
(Barcelona ?, segle XIX – )
Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:
Jeroni Granell i Barrera (Barcelona, segle XIX) Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.
Jeroni Granell i Bartomeu (Barcelona, 1892 – 1973) Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.
González i Puig, Concordi
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
- Pilar González i Pellicer (Barcelona, 1870 – 1951) Forjadora i repussadora. Col·laborà amb el seu pare. Presentà treballs remarcables en algunes exposicions.
- Dolors González i Pellicer (Barcelona, 1874 – 1952) Forjadora. Col·laborà amb el seu pare. Exposà obres pròpies molt estimables.
- Josep González i Pellicer (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant. Les seves obres foren premiades en diverses exposicions de concurs.
Girona -banquers-
(Tàrrega, Urgell, segle XIX – )
Família de banquers barcelonins. El primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa.
Generes -escultors-
Generes (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII) Família de tallistes, iniciada per:
Joan Generes (Manresa, Bages, segle XVII – 1684) Tallista. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Lluís Generes i:
- Josep Generes (Manresa, Bages, segle XVII) Tallista. Treballà des del 1641 en diversos retaules a Manresa i la seva rodalia. L’any 1670 intervingué, juntament amb Domènec Rovira i Joan Grau, en la construcció del d’Esparreguera.
- Francesc Generes (Catalunya, segle XVII) Tallista. Autor d’un retaule a Gavà (1678). Fou un dels escultors que l’any 1679 sol·licitaren la creació a Barcelona d’un gremi que agrupés únicament els mestres d’aquest art.
Gascó -pintors-
Els germans Pere, Francesc i Sebastià eren fills de Joan Gascó.
Francesc Gascó (Catalunya, segle XVI) Pintor. Treballà amb els seus germans al retaule de l’altar de Santa Maria, de l’església de Sant Pere de Torelló (1549).
Pere Gascó (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI) Pintor. Establert a Vic. Succeí al seu pare en la direcció del taller familiar. Té documentats alguns retaules que pintà tot sol o amb els seus germans.
Sebastià Gascó (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI) Pintor. Pintà amb els seus germans el retaule de Santa Maria de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló.
Frederic d’Aragó -llinatge-
(Sicília, Itàlia, segle XIII – Itàlia ?, segle XIV)
Família noble. Sorgida, per filiació il·legítima, de la casa reial de Sicília i branca del casal de Barcelona.
Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó (Sicília, Itàlia, 1294 – Grècia, 1338) Primer comte de Salona. Fill bastard de Frederic II de Sicília. Criat a la cort de Jaume II de Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes (1317-30).
Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona (morta el 1326), obtingué per dot la senyoria d’una part de Negropont i d’Egina (1317-38). Tractà una treva entre Venècia i els catalans (1319).
Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília. Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant. Fou investit comte de Malta i Gozzo (1330).
Fou el pare de Bonifaci, Jaume, Guillem, Joan, Pere i Simona Frederic d’Aragó i de Verona.
Foixà -llinatge-
(Foixà, Baix Empordà, segle XII – Catalunya, segle XIX)
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà (Catalunya, segle XII) Varvassor de Foixà (mitjan segle XII). Fou succeït pels seus fills:
Bernat (I) de Foixà (Catalunya, segle XII) Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Arnau (I). Morí sense descendència.
Arnau (I) de Foixà (Catalunya, segle XII – 1209) Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Bernat (I). Seguí la cort reial i testà el 1209.
El seu fill i successor fou: Bernat (II) de Foixà (Catalunya, segle XIII – vers 1259) Tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. Fou pare d’Arnau (II) de Foixà i de fra Guifré.
Dades dels Països Catalans 