Arxiu d'etiquetes: llinatges

Mir -impressors-

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i impressors.

Iniciada per Francesc Mir i Bosch.

Milany -llinatge-

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.

Mestres -arquitectes-

(Barcelona, segle XVIII – 1895)

Família de mestres de cases i arquitectes.

Fou iniciada per Francesc d’A. Mestres i Guitart.

Mataplana -llinatge-

(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)

Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).

També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.

El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:

Bernat de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.

Guillem de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.

Hug (II) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.

Hug (III) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.

Hug (VI) de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

Hug de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.

Masriera -artistes-

(Catalunya, segle XIX – )

Família d’artistes.

Compta entre els seus membres amb un nombre important d’escultors, arquitectes, pintors, dibuixants i músics.

Argenters en un principi, la casa d’argenteria i joieria Masriera fou durant molt de temps la més important del Modernisme català, guanyadora de premis reputats.

Marquet -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Llinatge de mercaders i mariners acabalats.

Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.

Un dels primers membres fou Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1257)  Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I declarà innocents (1258).

Margarit -llinatge-

(Girona, segle XIV – Catalunya, segle XVII)

Llinatge de cavallers i després nobles que tingueren un paper molt important en la història de Catalunya.

Es dividí en dues branques, la primogènita dels senyors de Sant Gregori i la secundària dels senyors del Castell d’Empordà.

Lucini -escenògrafs-

(Itàlia, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)

Família d’escenògrafs. Iniciada pels germans:

Josep Lucini  (Itàlia, 1770 – Barcelona, 1845)  Escenògraf. Féu decorats per al teatre de la Santa Creu de Barcelona i fou l’introductor a Catalunya de la perspectiva obliqua en escenografia.

Francesc Lucini  (Reggio, Itàlia, 1789 – Madrid ?, 1846)  Escenògraf. Féu decorats per al teatre Municipal de Reus i el 1837 esdevingué acadèmic corresponent de San Fernando. Foren fills i deixebles seus Eusebi i Josep Lucini i Bidermann.

Llull i Tàrrega -germans-

Eren fills de Joan Llull i de Gualbes, els següents germans:

Francesc Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – Catalunya, després 1507)  Fou monjo cambrer de Sant Cugat.

Guillem Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – 1491)  Fou canonge de la seu de Barcelona.

Pere Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – 1466)  Es casà amb Joana Llull i Savall, de la qual no tingué fills.

Romeu Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – 1496)  Hom l’identifica amb el poeta homònim. Es casà amb la seva besneboda Joana Llull i Llull i foren pares de Galceran Tomàs i Joan Llull i Llull.

Llull -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XVII)

Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.

El primer del qual es té notícia és d’un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina.

Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera.

Això fa pensar que els Llull de Mallorca pertangueren també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, pare del beat Ramon Llull.