Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)

Ferrer, Jaume (I) -pintor-

4 Respostes

(Lleida, segle XIV – segle XV)

Pintor. Fou la figura més important de l’escola de Lleida. Influït primer pels Serra, posteriorment passà per una etapa de transició i es va acostar després a Lluís Borrassà.

Les obres més conegudes de la primera època són els retaules d’Albatàrrec, el de la Pietat de Castelló de Farfanya, els de la Granadella, Benavarri, Tamarit de Llitera, Estopanyà i Albelda; d’un moment de transició és el retaule de Montsó, i de la segona època, el Sant Sopar i una taula amb escenes de la vida de la Verge.

Hom li atribueix també quatre taules conservades a l’església de Sant Gregori the Great, a Nova York.

Potser fou fill seu Jaume (II) Ferrer.

Farré i Moregó, Josep Maria

Deixa un comentari

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).

Farré i Gassó, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 1907 – Moscou, Rússia, 4 agost 1978)

Escultor i ebenista. Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art. L’any 1933 exposà al Casino Independent.

Després de la guerra civil s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965. L’any 1968 féu una nova exposició a Moscou.

Estremera i Cuenca, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 7 novembre 1852 – Madrid, 31 gener 1895)

Autor dramàtic i poeta. Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració.

El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad, i a partir del 1876 inicià la col·laboració amb Vital Aza (Noticia Fresca), Campos Arana (Los trapos de cristianar, 1879), Chueca, i sobretot Chapí (Música clásica, 1880; La serenata, 1881, etc). Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos.

Col·laborà activament a “Madrid Cómico”.

Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès.

Estadella i Arnó, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 13 maig 1880 – 6 desembre 1951)

Metge, polític i poeta. Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer. Milità al partit republicà i fou conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat de Catalunya.

Afecte al grup radical, fou elegit diputat durant la República (1933). Va ser ministre de Treball en governs presidits per Lerroux i Samper (1933-34).

Va escriure els llibres de poesia en català Campànules (1923), Clarors (1925), Floralesques (1928), L’argall (1931), Arquimesa (1936) i Corrandes i madrigals (1946).

Domènech i Torres, Lluís

1 Resposta

(Lleida, 11 novembre 1911 – 25 gener 1992)

Entomòleg. Fill de Pere Domènech i Roura. S’ha especialitzat en lepidòpters diürns dels quals ha reunit una col·lecció d’uns 15.000 exemplars.

Fou president de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació (1978). Ha publicat en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòrters ropalòcers.

Crous i Vidal, Enric

Deixa un comentari

(Lleida, 6 agost 1908 – Boulogne-Villancour, França, 10 gener 1987)

Tipògraf i grafista. Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat.

Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” (1933), i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc. El 1939 s’exilià a França.

Defensà el grafisme llatí (Doctrine et action, Richesse de a graphie latine, Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques, etc) i caràcters i vinyetes tipogràfiques.

Els alfabets més importants que dibuixà són París, Flash, Ilerda i Crous Vidal.

Costa i Casals, Albert

Deixa un comentari

(Lleida, 25 juny 1975 – )

Tennista. Debutà com a professional el 1995, any que guanyà el seu primer torneig de l’ATP, a Kitzbühel.

El 1996 aconseguí tres títols: Gstaad, San Marino i Bournemouth. L’any 1997 s’imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona. El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l’any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d’Estoril.

Fent parella amb Àlex Corretja, guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney del 2000.

Formà part de l’equip que guanyà la final de la copa Davis a Barcelona contra l’equip australià, disputada al Palau Sant Jordi al desembre 2000.

Cós-Gayon i Pont, Ferran

Deixa un comentari

(Lleida, 27 maig 1825 – Madrid, 20 desembre 1898)

Periodista i polític. Exercí diversos càrrecs a Madrid, on dirigí la “Gaceta de Madrid” fins a l’any 1868.

Membre del partit conservador, fou ministre de Finances (1890), de Gràcia i Justícia (1891) i de Governació (1895).

Les seves obres principals són: Historia de la administración pública en España (1851), Historia jurídica del patrimonio real (1881) i La cuestión obrera y el socialismo (1890).

Cortiada, Miquel

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – Barcelona, 1691)

Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l’Audiència de Catalunya.

Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l’abat de Bellpuig de les Avellanes.

El seu fill fou Sebastià Cortiada  (Barcelona, segle XVII)  Jurista. Publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del… capitán general del Principado de Cataluña (1676).