Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)

Girona i Llagostera, Daniel

Deixa un comentari

(Lleida, 14 gener 1869 – Barcelona, 28 març 1940)

Historiador, metge i polític. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, però es dedicà després als estudis històrics.

El 1919 va ésser elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari (1922-24), i dirigent de la Unió Catalanista.

Publicà Mullerament de l’infant en Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicilia (1909), L’extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó (1919), Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó (1920) i Itinerari del rei en Pere II (1924), així com els itineraris dels reis Joan I el Caçador i de Martí I l’Humà.

Gaya i Massot, Ramon

2 Respostes

(Lleida, 1896 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 juny 1959)

Historiador. Fill de Manuel Gaya i Tomàs. Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona.

Instal·lat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l’antiga universitat de Lleida: Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida (1949), Los valencianos en el Estudio General de Lérida (1950), Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida (1951) i Los jesuitas en la universidad de Lérida (1954).

Gavet, Pere

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIV – vers 1345)

Metge. Fou professor de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1320, data que passa a ésser-ho de l’Estudi General de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe.

Prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya.

Fou també examinador de jueus.

Gallardo i Paredes, Miquel Àngel

Deixa un comentari

(Lleida, 27 desembre 1955 – Barcelona, 21 febrer 2022)

Dibuixant. Format a Lleida i a Barcelona, ha publicat il·lustracions i historietes a diverses publicacions de còmics.

Amb J. Mediavila és el creador del personatge Makoki. També ha reinventat altres personatges clau en la història del còmic, com és ara el repòrter.

És considerat un dels principals representants de l’escola catalana de dibuixants d’historietes il·lustrades.

Francesch i Serret, Joan

Deixa un comentari

(Lleida, 1833 – Reus, Baix Camp, 1 juliol 1872)

Enginyer militar. Participà el 1859 en la guerra d’Àfrica, on fou ferit. En la revolta de 1866 defensà Isabel II de Borbó i fou ascendit a tinent coronel.

El 1869 secundà la revolta carlina, i amb 500 homes ocupà Tivissa (1872).

A l’Hospitalet de l’Infant segrestà un ferrocarril, amb el qual traslladà la tropa a Salou i atacà Reus per sorpresa, on morí a resultes de les ferides que hi rebé per un contraatac liberal.

Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria

1 Resposta

(Lleida, 1891 – Mèxic, 1966)

Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme.

Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari “La Humanitat”.

En 1943 anà a residir a Mèxic. D’allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l’exili, principalment de Mèxic.

La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio.

També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina.

Fornesa i Alviñà, Pietat

Deixa un comentari

(Lleida, 8 desembre 1915 – Barcelona, 7 maig 1967)

Pintora. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Conreà, preferentment, la pintura de paisatges i natures mortes, d’una palesa inspiració fauvista.

És dedicà també a la il·lustració.

Fleix i Solans, Francesc

Deixa un comentari

(Lleida, 13 setembre 1804 – Vichy, França, 23 juliol 1870)

Eclesiàstic. Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya.

Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana (1846-64), on organitzà el seminari tridentí.

El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona. Prengué part, a Roma, en el Concili Vaticà I (1869-70).

Ferrer i Palaus, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 1900 – Barcelona, 1981)

Veterinari i enginyer agrícola.

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona.

Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç del segle XX, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana.

Ferrer, Jaume (II) -pintor-

2 Respostes

(Lleida, segle XV – 1461)

Pintor. Possiblement fill de Jaume (I) Ferrer, influït per Bernat Martorell.

És autor del retaule de Verdú (vers 1434, al Museu Episcopal de Vic) i, molt probablement, del de la Mare de Déu, a la capella de la Paeria de Lleida, fet vers el 1439.

El 1457 pintà el retaule d’Alcover. Hom conserva el de Sant Julià d’Aspa (Museu Diocesà de Lleida) i un retaule de Sant Jeroni (col·lecció Fontana, Barcelona). Treballà amb Pere Teixidor cap al 1439.

Fou un colorista excel·lent del segon període gòtic internacional català.

El seu taller va ésser continuat pel seu fill Mateu Ferrer   (Lleida, segle XV – segle XVI)  Pintor. Documentat a Sixena el 1503. Resta d’ell un Jesús beneint, signat (capella de Sant Salvador, a la seu de Tarragona).